Els titulars de terrasses de bars i restaurants manifesten indignació perquè els limiten l'horari fins a mitjanit, la qual cosa no permetria atendre el turisme (!) i faria perillar el seu negoci. Calculen, també, quant guanyarien amb gresca fins a altes hores. I, entre gintònic i gintònic, recullen signatures dels usuaris que els donen suport.
De les terrasses, és propietat del bar o restaurant el mobiliari, però l'espai és públic. És carrer o plaça, propietat i pagat per tots els gironins i administrat per l'Ajuntament. Les terrasses, doncs, ocupen a precari un espai públic que es sostreu del seu ús comunitari per donar-li un ús i un benefici privats. Altrament, les activitats de restauració estan qualificades de molestes, de tal manera que l'empresa que vol explotar un negoci ha de prendre -i l'Administració exigir- les mesures correctores necessàries per evitar que un tercer visqui malament per la seva causa. Així les coses, sembla que el primer que hauria de fer aquesta Federació d'empresaris és ser prudent en les seves manifestacions i pretensions perquè el seu dret és feble.
Els veïns del Barri Vell no estan contra les terrasses. Estan contra la fressa i la brutícia. Perquè tenen el dret a viure i a dormir tranquil, perquè es degrada la ciutat i s'expulsa els veïns. És l'abc de la gestió dels centres històrics: tolerar que un barri vell es converteixi en el centre lúdic de la ciutat és degradar-lo. Hi ha empresaris que gestionen el seu local impedint un impacte negatiu pels veïns en soroll i en brutícia. Però no són majoritaris i aquests són el primer problema i els primers responsables. El segon: amb més de dos anys al govern, l'Ajuntament de CiU ja hauria de saber què ha de fer per emparar el dret dels ciutadans al descans i a una ciutat neta garantint la bona convivència entre el dret a viure d'uns i el dret a fer negoci dels altres.
