Dues dades revelades amb poques hores de diferència. Una: al Regne Unit, cinc grans fortunes acumulen tanta riquesa com el 20% més pobre de la població. L'altra: segons un estudi finançat per la NASA, la nostra civilització es dirigeix al col·lapse en qüestió de poques dècades a causa de la sobreexplotació dels recursos naturals i de les desigualtats socials. Dues notícies clarament relacionades, perquè la riquesa dels més rics del Regne Unit es basa sens dubte en la sobreexplotació dels recursos, encara que aquest també sigui l'origen del major o menor benestar que aconsegueixen els més desafortunats súbdits de Sa Graciosa Majestat. I perquè el grau de desigualtat que revela la primera dada ens proporciona un exemple clar del que adverteix l'estudi de Safa Montesharrei i Eugenia Kalnay, de la Universitat de Maryland, i Jorge Rivas, de la Universitat de Minnesota. Dos d'ells són professors de ciència política, mentre que Kalnay s'especialitza en l'estudi de l'atmosfera i els oceans. Per al seu treball han usat models matemàtics i la conclusió és alarmant: ens queda molt menys temps del que crèiem.

El pitjor és que, segons aquest model, ambdues causes porten al col·lapse de forma independent: pot arribar per la sobreexplotació de recursos, encara que es reduís la bretxa entre rics i pobres, o per la forta desigualtat social, encara que es moderés l'abús dels recursos. De manera que és necessari actuar en tots dos territoris si volem que les futures generacions heretin de les nostres alguna cosa que valgui la pena, i no solament la garantia d'una catàstrofe anunciada.

La bona notícia és que la rectificació és possible. Tant la sobreexplotació dels recursos com la desigualtat social es poden combatre des de les polítiques públiques. El món occidental es caracteritza entre altres coses per una forta incidència de l'Estat en l'economia: n'hi ha prou amb veure el percentatge de PIB a les seves mans. La mala notícia és que, segons els propis autors de l'estudi, la part alta de la piràmide social està poc predisposada, i ja se sap que la part alta mana molt. Les cinc grans fortunes britàniques -i els seus equivalents a qualsevol altre país, perquè l'estadística no varia gaire- tenen un interès objectiu a mantenir un estat de coses que els beneficia. El contrapès, naturalment, resideix en els mecanismes de la democràcia, que han de ser alimentats amb una bona informació sobre el que es prepara.