Diumenge passat, Sant Martí de Llémena va fer un d'aquells actes necessaris per homenatjar una família que ha tocat el cim però que segueix enganxada amb els peus a terra com poques vegades passa, i va fer-ho de la millor manera que es pot fer, amb la companyia de veïns, de familiars, d'amics i de vells coneguts i recordant com des de la senzillesa, des de l'honestedat, des de l'esforç i des del treball continuat es pot arribar a triomfar, però sense oblidar d'on véns i d'on ets.
El matrimoni Roca-Fontané va ser nomenat fill predilecte de Sant Martí i els seus fills, Joan, Josep i Jordi, fills adoptius, mitjançant un reconeixement que es fa quan toca i no quan és massa tard, com passa massa sovint. Els Roca varen poder gaudir així del caliu dels seus orígens, dels records d'una terra que els segueix acompanyant i de l'emoció de saber-se estimats pel poble que els va veure néixer. Una frase de la Montserrat Fontané recull la dimensió i l'encert de l'acte: "Aquesta és la millor festa que ens podien fer i no ho oblidarem mai".
Segurament, tenim pocs exemples d'algú que malgrat haver assolit els reconeixements més importants segueixi tan arrelat al seu paisatge i a la seva gent, i també tenim poques referències de com actes tan simples poden prendre una dimensió tan rellevant i, segurament, Sant Martí de Llémena va transmetre allò que comparteix molta altra gent, que els Roca es mereixien el reconeixement local sense cap ànim de competir amb les moltes distincions que estan rebent, però tenint molt clar que per tractar-se de l'homenatge més proper, aquest és el més important.
Ara, des d'El Celler de Can Roca, podran continuar essent un referent internacional, amb el confort de saber que allà on son més estimats és a casa seva i això, de ben segur, que els dóna força per seguir triomfant.
