Ha estat un cap de setmana molt estrany. Almenys un milió de persones va arribar a Madrid per les voreres de moltes carreteres el que és, sens dubte, una proesa en el camp de les romeries. El govern de Madrid, afectat per un trastorn de personalitat múltiple, unes vegades deia que eren nazis d'Alba Daurada i l'endemà rates bolxevics decidides a rosegar el pal de la nostra bandera. Mentrestant, s'allargaven els jocs fúnebres en honor de l'alcalde de Bilbao, Iñaki Azkuna, i del pobre Adolfo Suárez, qui quan caminava pel costat assolellat de la vida va ser apunyalat pels seus i odiat pels franquistes.

Tot això afegit als habituals desplaçaments, de naturalesa igualment mortuòria, dels partits els caps de setmana. Per què se suposa que és informació el que no conté ni un sol element nou? Però res comparable -en obscenitat, és clar- a les exèquies maratonianes de Suárez, una espècie de mort en directe que tant em recorda l'acarnissament terapèutic i l'equip mèdic habitual, el teleserial agònic de Franco, enllitat amb el braç de santa Teresa. I pot ser que per les mateixes raons: el teatret no se'l creu el respectable públic i no hi ha a punt un canvi en la programació. Algun portaencenser de llarga biografia deu haver pogut portar gales per als dos difunts.

Suárez va ser un paio en el qual, algunes vegades, el valor va brillar més alt que la intel·ligència. I no era tonto. Si volen aprofun?dir en la trama de la seva vida no s'acontentin amb els elogis d'ordenança i llegeixin de Manuel VicentEl azar de la mujer rubia. Aquí sí hi ha dignitat. Com la que demanaven els manifestants: pa, feina i casa. Ve en la Constitució i no és demanar gaire. I es va demanar amb educació i de bon rotllet, llevat dels habituals aldarulls de tancament de programació, a càrrec d'esquellers i impacients amb la inestimable col·laboració dels antiavalots. Per més que vulguin, ningú acceptarà que la més gran concentració mundial de talent, llibertat, ciència i possibilitats, que això és Europa, generi cada dia milers de nous pàries sense futur.