Volem ser europeus per ser més grans, però abolim la justícia universal per ser més petits. Aquest és el debat: per on creixem i per on decreixem. En altres paraules, quina classe de cos social volem? Un amb molt d'abdomen i poc cervell o al revés? L'abolició de la justícia universal alimenta més l'estómac que el cervell. Es veu que és cosa dels xinesos que, en ser els compradors del 20% del nostre deute públic, poden obligar-nos a canviar les lleis.
- Treguin això de la justícia universal que als criminals xinesos ens agrada passejar sense preocupacions pel món.
Des que Garzón va detenir a Londres Pinochet, les màfies mundials del crim organitzat viatgen amb por. En qualsevol lloc civilitzat, un jutge amb escrúpols pot ordenar detenir-los. Això als americans tampoc els agrada gens. Potser, l'assassí de José Couso estiuejava a Mallorca abans que es dictés una ordre de recerca i captura contra ell. Els governs són molt sensibles a aquests assumptes. Ja en els papers de Wikileaks vam veure com els adlàters de Zapatero calmaven els representants nord-americans:
- A nosaltres -van venir a dir-los-, José Couso ens importa un rave. Però hem de fingir que estem molt enfadats perquè som demòcrates i tot això.
Significa que hi ha un corporativisme universal respecte al crim d'Estat. La llei per la qual el PP ha abolit la justícia universal a Espanya té a veure, a més de amb la por econòmica als xinesos, amb aquest corporativisme. Avui per tu, demà per mi. Estant en el Govern mai saps quan et veuràs obligat a matar, a envair, a desestabilitzar un país. Si l'Iraq tingués capacitat legal per detenir als qui van participar en la seva invasió, Bush i Aznar, entre d'altres, serien perseguits com criminals de guerra. Llavors, com expliquem als votants que volem ser europeus per ser més grans, però que abominem de la idea de justícia universal per ser més petits. És com si ens compréssim una talla 40 per als pantalons i una 90 per a la jaqueta. Semblaríem pallassos. De què va tot això?
