Sovint a casa nostra s'ha parlat amb cert menyspreu del tornisme PP-PSOE, com si una democràcia com la nord-americana fos quelcom endarrerit. Aquí ens ha donat el període modern més llarg de prosperitat: no ho oblidem. Perquè el benestar dels països passa també per la qualitat i preparació de la classe política. Sobretot davant de crisis tan profundes com l'actual.

Deia l'escriptor Vasili Grossman que l'ésser humà és un Déu amb peus de fang, perquè allò que el fa ser tan únic el predisposa a les fites més terribles. Vegin la història més recent. La Gran ?Guerra, de la qual es compleix el centenari i sembla tan llunyana, va provocar 9 milions de morts. A la Segona Guerra Mundial, que va ser una mena de segona part, vam perfeccionar l'afició a matar al rival i vam arribar als 50 milions de morts. En una Europa unida convertida en imperi econòmic que ven els valors de la pluralitat, respecte a les minories i la democràcia, vam viure la guerra de l'antiga Iugoslàvia, assistint a un genocidi ètnic que es va estendre com una taca d'oli, que es va repetir a Kosovo i només el va frenar la potència militar dels Estats Units, per debilitar una Rússia tocada pel marasme soviètic. Avui, lluny d'aprendre que l'etnicisme trenca les societats, tenim exemples de fins a quin punt els interessos polítics o econòmics exacerben la diferència fins a fer-nos creure que és irreconciliable, i que la millor política és la pèrdua de la convivència, i no l'ús de la política per al pacte i la convivència. Obliden que les societats complexes solen ser més riques. Davant la crisi és un recurs fàcil, pobre i perillós usar el boc expiatori de l'enemic exterior, i té conseqüències imprevisibles.

Davant nostre, Ucraïna s'aboca a una guerra civil de la qual s'escindeixen els territoris que aspiren a ser russos. La part més industrial i més rica del país, precipitadament, es vol separar de la part més nacionalista i tradicional perquè ningú ha entès que exarcebant les diferències camines a un carreró sense sortida. Si miren l'Àfrica, veuran com és un continent enfonsat en la pobresa. Tants problemes té un país com la República Centreafricana, amb poc més de 5 habitants per quilòmetre quadrat i més gran que França, immers en una guerra civil religiosa, com Nigèria, amb 180 milions i que és l'economia més potent del continent. Com veuen, els problemes són globals i els polítics ho han d'entendre.