Aquest diari va publicar fa poques setmanes la notícia que "un vídeo eròtic de dues menors alarma la comunitat educativa". Es tractava de dues estudiants de secundària de 14 i 16 anys que es varen gravar amb poca roba ballant i fent jocs eròtics lèsbics, i després van difondre el vídeo al WhatsApp. La notícia recull també la crida de la comunitat educativa, policia i ajuntament, sobre la necessitat de conscienciar els joves sobre el mal ús de les noves tecnologies i el perill que aquest mal ús comporta. Es tracta d'una reacció necessària pels efectes perjudicials que pot provocar la difusió de vídeos amb aquest tipus de contingut. Es pot acceptar que en l'aspecte de seguretat i estrictament administratiu poc més es pot fer. Però és evident que d'aquesta manera s'està afrontant només la superfície d'un problema molt més greu i profund.
Hi haurà persones que no hi veuran un problema en el fet que dues noies d'aquesta edat s'entretinguin amb jocs eròtics lèsbics. Hi haurà qui ho trobarà normal, ja que dues cantants conegudes han gravat un vídeo que ha donat la volta al món fent coses d'aquest estil. "Per què les nostres nenes no poden fer mateix?". Però crec que una notícia com aquesta ha de fer pensar molt als responsables de l'educació dels fills: l'escola, i, sobretot, als pares.
L'escola en general es regeix avui per una pretesa neutralitat moral sobre la sexualitat. Per això, se centra a donar una informació fisiològica del cos humà i de les relacions sexuals, les possibles malalties que es poden contreure, i estadístiques sobre les probabilitats de l'embaràs. Però aquesta pretesa neutralitat moral en realitat no existeix, ja que qui es limita a explicar la sexualitat en aquests termes ja està transmetent una determinada visió del sexe i de la vida. A més, l'escola, en marginar la comprensió del sentit profund de la sexualitat, està renunciant a una veritable educació.
Als pares correspon la responsabilitat principal de l'educació dels fills, especialment en qüestions com l'amor i la sexualitat, que afecten la part més íntima de la persona i dels seus valors. Algun pare pot pensar que el problema de la notícia esmentada es limita a un "mal ús de les noves tecnologies"? ¿O que el fet que els adolescents s'entretinguin amb jocs sexuals i s'acostumin a banalitzar el sexe, no tindrà rellevància en la formació de la seva personalitat, i en la possibilitat d'assolir de grans una vida plena i veritablement feliç?
Els pares hem de parlar amb els nostres fills i filles de qüestions tals com si la sexualitat s'explica per si mateixa, si les relacions sexuals s'han de guiar per la satisfacció del desig i la recerca fàcil del plaer o la diversió, o si han de ser l'expressió corporal d'un do més important de la persona, la seva capacitat d'estimar i comprometre's en un amor madur, que pugui portar al món noves persones i educar-les. Si l'expressió corporal d'aquest amor ha de créixer a mesura que creix el seu compromís, i si l'expressió plena de l'amor corporal ha de ser l'expressió de la plenitud de tal compromís.
Els pares sovint estem molt preocupats perquè els nostres fills siguin bons estudiants, aprenguin idiomes, practiquin esport, sàpiguen tocar un instrument musical... Però no solem educar els nostres fills en l'amor i la sexualitat, aspectes molt més importants per al seu creixement com a persones i per a la seva futura felicitat, i deixem que això ho aprenguin al carrer, a la web o al WhatsApp.
Sobre la sexualitat domina encara la mateixa visió de fa quaranta anys, quan l'alliberament sexual es va presentar com la clau de l'amor autèntic i de la felicitat. Però quaranta anys d'alliberament sexual ens han sotmès a moltes altres servituds. De forma clarivident i sense complexos, el sacerdot claretià José Vico dóna un sentit més profund a "l'alliberament sexual", i afirma que "aquest només s'anirà fent present en la mesura que la sexualitat progressivament es vagi integrant en el creixement d'una madura personalitat humana". Que "el contrari de la integració és la desintegració, i que aquesta és el regne de l'anarquia, on ja no és la persona qui condueix la força sexual cap on vol, sinó que és la força de la sexualitat la que condueix la persona, a vegades on ella no vol". En aquest sentit, guanyar en integració de la sexualitat en la dimensió espiritual de la persona és guanyar en llibertat, i evitar que la sexualitat esdevingui una experiència humana superficial i empobridora, en la qual una persona acaba utilitzant-ne una altra com a instrument per a la satisfacció dels seus desitjos.
En la notícia del vídeo al WhatsApp, les adolescents ens assenyalen la lluna de les seves veritables febleses i mancances. Cal que nosaltres no ens quedem mirant el seu dit.
