Hi ha gent que només és feliç quan dorm. Durant molt temps ha estat el meu cas. No em refereixo als temps actuals, encara que també, sinó a la remota infància. Dic "remota" perquè entre ella i jo hi ha la mateixa distància que entre el control d'un dron i el dron mateix quan sobrevola una població civil sobre la qual deixarà anar una bomba. El control remot de la meva vida es va quedar allà, en els meus sis o set anys, i des d'allà continua emetent senyals. Des d'allà em guia. Des d'allà pren decisions per mi. Des d'aquell control remot escric aquestes línies. Si tanco els ulls, puc veure aquell nen de pantalons curts observant com passen els avions, imaginant que hi viatja en un. I mentre el nen imagina, les cèl·lules del seu cos creixen, se li estiren les cames, els braços. Ara sóc l'home que va dins de l'avió. Acabo de cordar-me el cinturó de seguretat i agafo el diari. Gestos rutinaris, moviments senzills i precisos, potser una mica robòtics, que dirigeix aquell xaval al qual mai no tornaré. Sóc a anys llum d'ell, encara que ell continuï als comandaments.
El nen convivia amb el malestar. El seu estat normal era aquest, el del neguit, el tedi, la porÉ Ara és a classe de matemàtiques. No entén res del que sent i no té l'esperança d'entendre-ho mai. Només està bé quan somia despert o quan dorm. En ocasions, ha arribat a imaginar que el somni era la realitat i la realitat el somni. Jo sóc, parcialment, el resultat d'aquella confusió. De fet, ja he començat a prendre pastilles per dormir. Només estic bé si estic adormit.
Ensopegada, al diari, amb la fotografia d'un nen que fa volar un estel. És en una platja, amb la marea molt baixa. L'estel ha arribat ja a l'altura des de la qual resulta gairebé impossible que caigui. A desenes de metres, el nen el mou amb perícia. Hi juga. En realitat, l'estel és ell. L'estel és el seu somni. En fer-lo volar, està planificant la seva vida. "Jo sempre seré aquí, controlant les coses des de baix", sembla dir-li. Jo sóc l'estel de la meva infància. Em dirigeixen a control remot. El soroll dels motors de l'avió em bressola i m'ataca la son.
