Civisme, on ets?

Àngela Ferrer i Mató. Girona.

La manca de civisme és actualment tan vigent que potser ja no hi donem la importància que té i és molta. Fixem-nos en alguns exemples que potser arribem a considerar «normals» quan no ho són gens ni mica.

La brutícia generada al carrer pels gossos segueix ben vigent, dia sí i altre també si no vigiles quedes ben empastifat de tan fastigós producte caní.

No es pot tenir net cap portal perquè les pintades o grafits no paren impunement d´embrutir-ho tot: parets, portals... tant se val. Un exemple flagrant: A Girona, acaben de pintar el pont que porta al Mercat del Lleó des del carrer del Carme. Convido a passar-hi i veureu com l´han deixat ja ben ple de pintades blanques (sobre vermell!).

Els llocs propers a les «festes» del caps de setmana queden setmana sí i l´altra també plenes de pixarades, vòmits i tot el que pogueu imaginar.

Llavors no ens pot estranyar que moltes situacions conflictives com últimament ha passat a Barcelona acabin amb destrosses de tot gènere. Quina culpa hi tenen les botigues i els ciutadans dels seus problemes particulars perquè s´ho trobin tot fet malbé i brut?

Jo em pregunto: S´estudia o s´explica civisme a les llars, col·legis, casals...? Molts plans d´estudi però manca una assignatura tan important com la d´aprendre a conviure i respectar persones, béns aliens i la ciutat, que és la casa de tots els ciutadans, i qui diu ciutat vol dir platges, paratges d´esbarjo... tot.

Tant de bo aquestes quatre lletres servissin perquè entre tots aconseguíssim acabar amb aquesta onada de «tot s´hi val» i poguéssim aconseguir una ciutat on tot i tots es respectés i ens respectéssim! I per extensió també poguéssim gaudir de platges netes, paratges polits... on es respirés civilitat per tots cantons.

Tenir terra a l´Havana

Llorenç Carreras i sureda. bescanó.

Recordo que el meu pare, filòsof de poble, quan algú presumia i estirava més el braç que la màniga -els lletraferits dirien: «bravejar de riquesa dubtosa o només suposada»- em deia: «Mira, tenen terra a l´Havana». Avui llegeixo que l´advocat de la Grober va posar de manifest als jutjats que l´empresa és viable, que té capacitat per refinançar el deute i per ser capaç d´abonar els sous que es deuen.

Per un altre costat, m´arriba la informació que aquest divendres els 24 treballadors afectats per l´ERO, els directius, que se suposa els han de pagar, els han enviat de vacances i quan tornin ja els van avançar en to «amo» de la fàbrica: «Ja veurem si cobreu!» Els altres cinquanta i escaig, res de res... Bé, anar a treballar a les cinc del matí i mirar les màquines, les betes, els fils i el garbuix de fils.

A mi no em preocupa que l´advocat parli que l´empresari tingui terra a l´Havana... El que em preocupa és que hi ha 80 treballadors que ja tornen a portar per enèsima vegada més de tres mesos sense cobrar... i com s´ho faran per poder pagar el passatge per anar a l´Havana i cobrar d´una punyetera vegada?

Els 720.000 euros

i el futbol base

lluís vilà. girona.

Abans, eren els anys 70, no es pagava perquè els nois juguessin al futbol base, només hi havies de posar les sabates; la resta era jugar a futbol i passar-ho bé. Ara has de pagar per jugar i passar-ho bé, com els de la «ro­ja»: 720.000 cuques per guanyar a la passarel·la de les vedets mundialistes. On hem arribat, com és possible? La qüestió hauria de canviar de sentit: els de la «roja» haurien de pagar per ajudar els nens del futbol base, haurien de retornar als nens els valors que tant prediquen, i no cobrar pels campus d´estiu que algunes estrelles tenen muntats. Ens prenen el pèl i ens ho diuen descaradament a la cara. Tinc clar que això del futbol és una estafa, com tantes n´hi ha. Hi ha algun partit polític que denunciï aquesta estafa? Tan car és el material del futbol base? O és que algú fa més festes del compte?

Nens i nenes, sense deixar de fer esport sa, estudieu i llegiu més i no us deixeu atrapar tant pel fals il·lusionisme de l´espor