Cartes

Carles Teixidor i Batlle. girona.

Aquesta expressió la fem servir quan creiem que s'ha comès una injustícia o un delicte, i la faig servir ara per denunciar (encara que sóc conscient que no servirà per res), per què un alt càrrec de Catalunya Banc ha co?brat una indem?nització de més de 16,5 milions d'euros per deixar el càrrec d'una entitat que després de rebre ajuts, ha acabat tancant portes i comprada a preu de "saldo" per una altra entitat. Aquest individu que segurament ha tingut gran part de culpa en les decisions que han portat Catalunya Banc a la seva a caiguda, en lloc portar-lo davant la justícia per demanar-li responsabilitats, mira per on li donen una jubilació daurada, i mentrestant els pobres desgraciats que tenen una hipoteca o un préstec i no el poden tornar, els embarguen els habitatges! Amb aquesta fantàstica liquidació que li donen, quasi segur que quedarien netes totes les hipoteques pendents de pagar.

Així va Espanya i així va la justícia!; segons el Govern, i els alts càrrecs dels bancs "Espa?ña va bien", jo diria que per a ells va de conya, mentre que per a la resta de mortals...

Indignada

Joana Pujol Plaja. girona.

M'agradaria que alguna persona responsable em pogués donar una resposta de com els mitjans informatius, i parlo més concretament dels diaris d'aquesta ciutat, poden tenir una manca tan gran de sensibilitat amb uns fets tan dolorosos i esgarrifosos com és el cas de l'assessinat de la Montse Méndez, veïna i segurament cone?guda per molta gent de la nostra ciutat. Cal tot això? Cal explicar totes les aberracions que aquest animal, per no dir una altra cosa, va fer a la noia, tan important és que la gent sàpiga si la va tallar en 4 o 8 trossets?, o quina part del cos encara falta? Si us plauÉ, abans de publicar tot això, no s'hauria de pensar en la seva família, en els pares i les filles?, en tot el que hauran passat, amb el dolor que s'afegirà sobre ells quan llegeixin aquests articles?

Jo creia que teníem uns diaris seriosos, que hi havien bons professionals, però m'ha quedat molt clar que m'equivocava, i que aquí tot s'hi val. I ja només vull dir que els que han redactat aquests dies aquesta notícia, en morbosos episodis (no sigui que s'haguessin deixat algun detall), fessin una petita reflexió: si haurien actuat de la mateixa manera en el cas que s'hagués tractat d'algun familiar o persona propera a ells. Estic segura que no.

Mariano Rajoy-Artur Mas

Francesc A. Picas. la jonquera.

Múltiples i diverses qüestions polítiques, econòmiques, culturals i jurídiques estan pendents de resoldre entre Catalunya i Espanya. En l'entrevista Rajoy-Mas del dia 30 de juliol és difícil que s'arribi a una coincidència de criteris. Seria molt oportú una reunió posterior entre membres dels govern de Madrid i de Barcelona, a la qual haurien d'assistir també representants del PSOE per un cantó i d'ERC per l'altre. Aquesta comissió formada per persones responsables políticament i presidida per Rajoy i Mas podrien posar sobre la taula els temes divergents (economia, cultura, estructures i altres) i intentar aclarir-los amb corresponent conveni. Cal reconèixer que existeixen uns esculls que entrebanquen arribar a un acord. Per un cantó els "espanyolistes" que opinen que Catalunya és Espanya, que Catalunya és una província, com qualsevol altra, sense cap dret especial. Per l'altra banda els "independentistes" que no volen ser governats per Espanya. Aspiren autogovernar-se com una nació dintre d'Europa.

Què demanaria Catalunya a Espanya per evitar el trencament? Aspira entre les principals privilegis que la llengua catalana sigui l'única llengua oficial a Catalunya. Que la llei Wert no sigui aplicable a les nostres escoles. Que Catalunya disposi d'una Agència Tributària per administrar el seu patrimoni. Que Catalunya es governi amb les seves pròpies lleis i que les lleis del Parlament de Madrid per ser aplicables a Catalunya siguin aprovades posteriorment pel Parlament català. Que el Govern català tingui la mateixa altura política que el Govern de Madrid. Que es consulti el poble català a fi que expressi la seva opinió en el referèn?dum del dia 9 de novembre. Espanya té la paraula.

10 anys més tard

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.

Torroella de Montgrí.

Deu anys després de tenir lloc el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, la Sindicatura de Comptes de la Generalitat ha trobat moltes irregularitats en la gestió. Irre?gu?laritats que no s'ajusten a la normativa de la contractació de personal, així com tampoc en el pagament de sous i gratificacions, o bé en la selecció de patrocinadors, a banda de les errades en certs aspectes de la planificació. I jo em demano, i vull pensar que no endebades, si acabarà havent-hi algú que assu?meixi la responsabilitat d'aquestes irregularitats d'un acte que va tenir un cost de fons públics de més de 240 milions d'euros. Com és que no se n'ha fet un estudi públic molt abans i no s'ha informat de l'abast d'aquesta incompetència? No és un delicte greu malbaratar el diner públic? A la força hi ha d'ha?ver uns responsables identificats que haurien, com a mínim, de veure's obligats a retornar a la ciutadania els diners mal emprats o, pitjor, estafats. Per la resta, llàstima que les bones idees que es van debatre en aquest Fòrum de les Cultures no fossin també les mateixes d'alguns dels seus responsables.