Cartes

i es tanques portes

Lluís Torner i Callicó. girona.

En el decurs del temps, els que més ho palpem som els que ja som un xic grans, ens van desapareixent persones, amb algunes de les quals ens unien llaços de parentiu, d'amistat o d'admiració; i alhora també, tot i tancant portes, botigues, empreses o associacions; unes i altres, havien anat constituint un referent.

Tocant el tema de les persones, aquests darrers dies d'agost, sense anar més lluny, particularment, ens tocà donar el darrer comiat a dues persones, amb les quals ens unia una bona amistat, i que, per nosaltres, havien estat un referent. I parlant de referent, però, en aquest cas, d'àmbit més generalitzat, ens acaba de deixar, als seus setanta-nou anys, un personatge català entranyable, per la seva senzillesa, el seu art i la seva simpatia, conegut com: "El rei de la rumba catalana". Estem parlant d'en Peret, un bonhomiós personatge, gitano català, ben peculiar i famós, creador d'un estil molt propi, que amb la seva guitarra, la seva alegria, i el seu reguitzell d'enganxoses cançons, entre les quals Borriquito como tú, La lágrima, El mig amic, Barcelona/Catalunya té poder, etc. havia captivat molta gent. Per tant, tot un gran referent. En Pau descansi.

I finalment, pel que fa al tema de comerços, als que som nascuts de Girona ens ha sobtat el tancament de la pastisseria Castelló, que darrerament s'havia fet molt popular, en recuperar la tradició del "xuixo de Girona". Aquesta pastisseria, creada per Julià Castelló, pare de l'actual, era continuació de l'establiment nascut com a fleca, pels besavis, l'any 1898, que després de diversos trasllats, s'obrí al carrer de Santa Clara, on ha romàs fins al seu recent tancament.

L'anterior baixada de persiana ha coincidit amb una altra, no era tan antic -fou obert l'any 1944- com a perruqueria de senyores i que actualment estava portat pel fill i la nora dels fundadors, dedicat a perfumeria, afegint-hi, darrerament els tractaments d'estètica, aquests a càrrec d'una filla, que serà l'únic que tindrà continuació.

Són exemples de pèrdua de referents, que han marcat la nostra vida, la de la ciutat, i en el cas d'en Peret, la de molta gent d'arreu. És un xic trist, però així s'escriu la vida i la història de la gent i dels pobles.

Paciència

Irene grau barza. cassà de la selva.

Els diners no fan la felicitat, és evident perquè les millors coses de la vida no es paguen, no podem comprar salut, amor, família, amistat i moltes més coses ...

Però els diners són necessaris per viure i sembla que importa poc perquè no es fa absolutament res per arreglar tal desastre, que no s'aguanta per cap costat.

Els que treballem som afortunats de poder portar un sou a casa, que en definitiva dura poc, perquè és vergonyós com n'és de cara la vida, però almenys tenim alguna cosa. Però quan penso en totes aquestes famílies que es queden sense feina, sense casa i amb nens petits i no tan petits, m'entra tristesa perquè tots una dia podem estar en la mateixa situació.

Perquè no avancem, ens entretenen la paciència amb les seves promeses que fan pena, quin país, quins governants i pensar que alguns polítics lluiten per estar al poder i quan arriben no se'n recorden, que ?nosaltres els pobres paguem i ells cobren, manen i a sobre si es queden alguna cosa que no els pertany, no la tornen. Ja sé que no he descobert res amb aquestes paraules, però espero, com se sol dir, que hi hagi llum al final del túnel, perquè fins ara es veu tot molt negre, però ens en sortirem!

Montoro, l'inquisidor

de la "calderilla"

Mateu Frigolé Teixidor . canet d'adri.

El ministre Montoro va anar molt decidit al "Parlamento Español" a donar segons ell "una respuesta sólida y contundente" sobre l'afer d'un senyor que de moment no ha estat ni jutjat ni condemnat.

Com s'atreveix aquest personatge que sembla sortir de les tenebres de La Santa Inquisición a comdemnar per la brava al "pobre" Pujol i de pas el procés català d'independència? Aquest senyor tan polifacètic, que va ésser diputat per Jaén, Madrid, Sevilla, ministre amb Aznar i ara amb Rajoy, perquè quan tocava no ens va il·lustrar tan bé com ha fet ara amb els casos Gürtel, Bárcenas i un dels escàndols més grans que s'han donat a l'esquilada "piel de toro" com és la trama gansteril Bankia-Banc de Miami. Segons el llibre del jutge Elpidio, amb protagonistes de primera fila com si es tractés d'un altre capítol d'El Padrino. Ells són el Rato, Gallardón, Aznar i Blesa amb la complicitat de la mafia cubana encapça?lada per la família Mas Canosa. Senyor Montoro, vosté només ens parla de "calderilla".

Tot el cas Pujol al costat de tot això no és res més que un tip de riure.