L'Ajuntament de Girona ha agafat la via de la confrontació en les seves relacions amb Adif, ben amanida amb el happening d'algun regidor. És una constatació. El resultat de les estratègies es comprova amb el pas del temps. Probablement no hi hagi alternativa, vista l'arrogància mostrada en ocasions per Adif (genuïna Marca España), que ha incomplert molts dels seus compromisos. També recordo quan Álvarez Cascos i el PP gironí van capitalitzar el soterrament del TAV al seu pas per Girona al marge de l'aleshores alcalde Joaquim Nadal. Aquest va pagar els plats trencats, va prendre aire i va optar per la via de la negociació i la cordialitat amb el totpoderós, i no menys arrogant, ministre Álvarez Cascos. Aquella estratègia, en unes circumstàncies ambientals ben diferents de les d'ara, va sortir força bé. Una altra cosa és el que hagi passat anys després i que l'actual equip de govern haurà de gestionar. Si aquesta confrontació dóna bons resultats, servirà de model per abandonar la via de la submissió que aplica l'Ajuntament de Girona amb el Govern català. I aleshores serà el moment de plantar cara perquè la Generalitat pagui a Girona el que li deu i enllesteixi el nou Trueta.
