De sempre, havia sentit dir: "No crec en la justícia", "els jutges estan venuts"... Sobretot, si l'acusat era membre o col·laborador del Règim. O de la classe alta, "amb amistats". Una vegada, parlant amb l'antifranquista i represaliat jutge Peré, li vaig dir que l'any 1939 els jutges es van "vendre" a Franco. La resposta va ser taxativa: "Està equivocat, Pujol, no es van vendre: es van "regalar"". Bé, ara ja estem en una democràcia suposadament consolidada, però la judicatura continua essent objecte de tota mena de comentaris. I, certament, una part de la seva actuació, incloses sentències, és prou sospitosa.
Amb aquesta tradició judicial, en un país en el qual la corrupció és la segona causa de preocupació popular, hi hauria d'haver una justícia exemplar, amb la vena cosida als ulls. Però no és així. Proves: el 2012, el jutge Baltasar Garzón va ser expulsat de la carrera judicial adduint legalismes força discutibles. Curiosament, s'estava apropant massa a l'arrel de Gürtel, la trama de corrupció coneguda més important, considerada, entre d'altres delictes, una via de finançament il·legal del PP. Ara, un altre jutge, Elpidio Silva, ha estat condemnat a 17,5 anys d'inhabilitació per prevaricació. Va empresonar Miguel Blesa, encara sense jutjar, que era màxim responsable de Caja Madrid -la de les targetes negres- i gran amic d'Aznar. Més?: Bárcenas, Fabra, Camps, Costa, Matas, Correa, "el Bigotes", Crespo, etc., etc., tots ells afiliats o propers al PP. Però encara més propers al poder i a la "pasta". Tanmateix, el PP no té l'exclusiva de la corrupció. Ho deia el Crist: "Qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra".
I no hem parlat de política!
