Farà uns 30 anys que vàrem fer una polèmica exposició de pintures a l'expresó de Cassà, patrocinada per la Colla Excursionista Cassanenca, que presidia el polifacètic Narcís Artau, que acaba de morir a l'edat de 90 anys. I també vam conèixer tota una sèrie de la gent més inquieta i compromesa política i culturalment de Cassà. I entre ells, amb motiu de la destitució d'en Domènec Valls (secretari de l'Ajuntament que presidia llavors en Dausà) vàrem anar a sopar a casa seva, i a partir de llavors hem tingut i cultivat una bona amistat.
Abans d'explicar les dramàtiques conseqüències de la seva expulsió de secretari recordarem el seu historial de lletraferit, publicista i catalanista a València. Nat a Llardecans el 1943, a la província de Lleida, fill de funcionari. A l'edat de sis mesos son pare va ser destinat a València, on a l'edat de 21 anys es va llicenciar en Dret, exercint d'advocat durant uns quants anys. I entre les seves moltes inquietuds culturals i polítiques el porten, l'any 1974, a escriure a la revista Dos i Dos de València un polèmic article titulat "El franquisme i els funcionaris dels Països Catalans", que li va costar el seu primer procés, tres detencions i la petició de pena de presó, però abans del judici se li va aplicar la llei d'amnistia, el 1977, per coses que avui en dia no són delicte.
Fa pocs mesos, després de tants anys de relacionar-nos, en Domènec em va deixar un extraordinari assaig escrit el 1965 per ell, titulat Els veritables altres catalans, amb un pròleg del seu admirat mestre Joan Fuster, publicat a Barcelona a la Biblioteca Selecta, després de molts intents i censures a València. Al cap d'un mes de publicar-lo maten Carrero Blanco i prohibeixen tots els actes de presentació del llibre, i comença una campanya d'amenaces de mort a ell, que amb el processament i aplicació de l'amnistia l'obliguen a fugir de València, i a fer oposicions al Cos Nacional de Secretaris d'Administració Local, i el 1978 és destinat a Cassà, on no va tenir problemes amb els alcaldes Mestras i Maria Dolors Godoy. Anys en què es va casar i va tenir els seus dos fills; fins al 1985 amb l'alcalde Dausà, qui el va destituir pel desacord d'un informe d'en Valls sobre les retribucions econòmiques dels treballadors de l'Ajuntament, als quals l'alcalde volia rebaixar el sou, mentre el secretari va fer un informe dient que no ho podia fer. A partir d'aquest conflicte comença a ser mal vist i maltractat per l'Ajuntament, que li fa la vida impossible, màxim de feines, control d'horaris, prolongació de jornada sense retribució, i ell ens explica que en aquella època l'Ajuntament ja tenia un altre secretari paral·lel, el que ara en diuen assessors.
Des de la destitució del seu càrrec de secretari, Valls perd feina, sou i estatus social, fet que el portara a la ruïna, a la crisi personal i familiar, i a una depressió molt seriosa de la seva muller, que l'abandona per no poder suportar les pèrdues, seguretats, d'una vida de classe mitjana. Era molt dur per a la seva família no poder arribar a final de mes, ni pagar les escoles i com als precursors actuals desnonats, en no poder pagar la hipoteca, se li quedaren la casa, els mobles i el cotxe. L'amic Valls, obsessionat per la injusta destitució, inicia una sèrie de processos davant de la justícia, recordem que és advocat de carrera. En aquests 30 anys ha fet dotzenes de recursos als Tribunals de Girona, Barcelona, i Madrid, els contenciosos administratius els ha guanyat i estan pendents d'execució, i els penals estan empantanegats a Girona.
Aquest article fa anys que l'havia promès a l'amic Valls; tot sovint ens trobem alguns matins pels carrers de Girona, en especial a la Gran Via, en què ell anava com a advocat de torn d'ofici camí dels jutjats. I també solia anar a Correus a portar cartes o recollir grans sobres sobre els seus processos, i cada vegada que ens trobàvem al final li preguntava, mig de veres mig en broma: "Com està el teu procés kafkià?"
Els aficionats a la literatura contemporània que han llegit la terrible novela El procés d'en Kafka, o han vist el fantàstic film d'Orson Welles, saben que el que és kafkià és el que li passava a Joseph K, protagonista de la novel·la-film. És el mateix cas d'en Domènec Valls que, en solitari, abandonat quasi de tothom, menys dels seus fills i alguns bons amics, segueix reivindicant justícia i reparació moral i econòmica com a víctima de les arbitrarietats, repressions històriques, socials, polítiques, que vénen dels temps de la dictadura franquista i de les transicions pseudodemocràtiques plenes de grimpaires, camaleons i corruptes.
