Per sortir de l'angoixant i demolidora crisi econòmica, social i humana, es fa necessari i apressa com mai un renaixement empresarial que connecti amb la mentalitat i els valors del Renaixement cultural que va canviar l'Europa medieval, teocèntrica i tancada, en l'Europa que posa al centre del món a l'home que aspira a la llibertat, la justícia i al benestar.
L'empresa d'avui no pot estar subordinada als dogmes del primitiu capitalisme, que deifica el mercat i el lucre com a realitats omnipresents i omnipotents. Ens advertia l'any 1995 Pere Duran Farell, l'empresari català, humanista, Creu de Sant Jordi: "És, doncs, necessari introduir en les nostres consideracions una certa utopia, diguem-ne responsable, més enllà de la racionalitat convencional estricta que ens ajudi a imaginar el futur possible de la nova societat que emergeix, on l'home i l'empresa seran, n'estic convençut, una peça clau (...) És necessari pensar en un nou tipus d'empresa lliurada a un nou tipus d'home sensible i en llibertat responsable, o sigui, amb un màxim potencial creatiu, perquè no hi ha creativitat sense llibertat i que la seva sensibilitat el condueixi a la necessitat d'impulsar fermament, els valors morals, culturals, ètics i estètics a nivell personal i social, de manera que aquests valors convergeixin i no divergeixin com fins ara, amb l'admirable desenvolupament material del nostre temps..." (Comunicació personal).
Aquesta societat emergent és la societat d'avui que vol un canvi radical, en les formes i maneres que han tingut les elits econòmiques i polítiques que ens han conduit fins a l'abisme. Pels sondeigs electorals, sabem que moltes persones donen suport a formes de govern novadores, no contaminades per la idolatria del déu poder/diner que amb els seus dogmes de màxim creixement i benefici han configurat una societat injusta, que destrueix el medi ambient (físic i cultural) i genera voracitat consumista amb la corresponent buidor de la butxaca, però també de l'ànima.
Les empreses quedaran al marge d'aquestes ànsies socials de major justícia, llibertat i benestar econòmic? Sincerament, crec que les empreses que no procurin el seu propi Renaixement quedaran fora de context social, enquistades mentalment a l'edat mitjana per més tecnologia que posseeixin.
El paradigma del Renaixement empresarial se sustenta en una realitat incontestable: L'empresa és una comunitat de persones. És una comunitat on un conjunt de persones estan compromeses en obtenir uns beneficis, econòmics, però també d'afecte i consideració que els permeti viure amb dignitat i una bona dosi de felicitat.
Aquesta comunitat la formen els empleats i els directius, els inversors i els proveïdors, els clients i la societat que l'envolta. Tots junts estan dins el vaixell que els portarà a l'èxit o al fracàs. Uns i altres es necessiten per a la pròpia supervivència. Des d'aquesta perspectiva, s'ha de desterrar la mentalitat "jo guanyo, tu perds" i acollir-se a l'imperi del "jo guanyo, tu guanyes".
No hi ha "directors d'empreses", sinó "gestors de persones", perquè "l'empresa" és només un concepte, en canvi les "perso?nes" són una realitat, millor dit, és la realitat encarnada en el rol d'empleat, d'inversor, de proveïdor o de client, que ens facilita els mitjans materials, econòmics, tècnics o professionals que permeten els guanys econòmics necessaris per a supervivència estable i continuada de l'empresa. Per tant caldrà focalitzar la gestió en totes i cadascuna de les persones que formen la pròpia comunitat empresarial. La pregunta que s'ha de formular tot directius, és: Com gestionar avui a les persones que configuren la meva comunitat empresarial?
Centenars (i potser milers) de directius, acadèmics i investigadors han formulat teories i models per dirigir persones que van des de la DPA (direcció per amenaces) a la DPI (direcció per instruccions), la DPO (direcció per objectius), la DPV (direcció per valors), la DPC (direcció per competències), la DPH (direcció per hàbits) o la DPM (direcció per missions) i tantes d'altres més que resten fora de l'objectiu d'aquest article.
Tanmateix, de tots aquests sistemes, el que ha donat més brega i problemes és la Direcció per Objectius, creada Peter Drucker, un dels pares del Management al definir les funcions del directiu:
- Establir els objectius de l'empresa i de l'equip.
- Proporcionar i organitzar els recursos necessaris per assolir els objectius.
- Motivar els empleats per aconseguir els objectius.
- Controlar el rendiment dels empleats respecte als objectius marcats.
Per estimular als empleats a assolir els objectius, s'ha vinculat l'arribada a la meta dels objectius pactats amb retribucions econòmiques vàries, la qual cosa ha portat als empleats a "fer trampes" amb la quantitat o qualitat de les vendes o objectius assignats. Alguns experts veuen en la DPO reminiscències del taylorisme perquè "redueix l'obrer a una eina vivent, amb esquemes de bonus diferencials per induir-los a donar a l'empresa fins l'últim gram de la pròpia energia". "No podem sinó desestimar una forma de govern que no veu al ser humà d'una manera integral". Al final dels seus dies Druker deia: "m'horroritza la cobdícia dels executius d'avui dia".
Així, quin sistema, model o metodologia, fóra bo implantar avui, en una empresa que vol guanyar diners, identificant-se amb les necessitats i anhels dels homes i la societat del segle XXI? Prenem la resposta d'Isidre Fainé, quan era Director General de "la Caixa": "D'una freda Direcció per Instruccions es va passar a una asèptica Direcció per Objectius, ara la Drecció per Valors introduïda al nostre país pels professors Dolan i Garcia, procedent del pensament indi, i la Direcció per Hàbits (fruit del pensament de Fernández Aguado), fonamentada en la cultura grega, es manifesten com a instruments de qualitat per seguir treballant en cada membre de les organitzacions en les que treballem. No es tracta de substituir la Direcció per Objectius, com de plantejar-la com a simples reptes i completar el bon govern senyalant les vies adequasdes perquè cada treballador assumeixin aquestes noves competències, que els permeti culminar la proposta de Píndar: "Assoleix ser el que has de ser"".
Només cal dir que tot bon directiu, si vol al seu entorn col·laboradors creatius i productius, ha de foragitar la cultura de les amenaces que imposa l'imperi de la por i fomen?tar la cultura fonamentada en valors que es practiquen mitjançant hàbits d'honestedat, de sinceritat, fidelitat, en definitiva d'integritat que generen la confiança, entre totes les persones que es relacionen, tan a dins com a fora de l'empresa o sigui la totalitat de la comunitat de persones que inte?gren l'empresa. De la por a la confiança ha de ser la divisa de tot bon gestor de persones.
