Més o menys tothom sap l'aportació catalana al Dret marítim internacional i al seu lèxic. Molt menys coneguda és la fonamental aportació a la cultura gastronòmica europea -que és, a parer meu, el més important que hem donat a aquesta cultura- (Llibre de Sent Soví, Com usar bé de beure e menjar de Francesc Eiximenis, Llibre del coc de Mestre Robert, Llibre de totes maneres de confits..., autoria, des del català, del primer text gastronòmic en espanyol, del Marquès de Villena; llibres únics al seu temps). A part de processos oberts com el de la identitat de Cristòfol Colom, Cervantes, etc., hi ha d'altres aportacions que es van coneixent, per sobre de l'ocultació espanyola.

Per exemple l'aportació catalana als escacs, al joc de cartes "baraja española" (expressió discutible), a la cultura de la guitarra (el 1714 a totes les cases de Barcelona n'hi havia almenys una, per tant, més que de parlar de "guitarra española" hauríem de parla de "guitarra catalana"), etc. Agustí Mezquida, al film La dama dels escacs, ens explica l'aportació valenciana al joc més universal que existeix, ja que hi ha uns 600 milions de persones que hi juguen a tot el món. Originari de l'Índia -com l'albergínia- ens va arribar a través dels àrabs. Encara, però, per la descatalanització continuada que ens ha infligit Espanya, molts catalans anomenen aquest joc "ajedrez", i diuen les jugades -escac mat, etc.-, en espanyol.

I, no obstant, les regles amb què es juguen els escacs avui dia i l'aparició de la figura de la reina es van forjar a la València del segle XV, en el moment en què aquesta ciutat era la capital demogràfica, moral i cultural de Catalunya.

En la seva versió medieval, el joc d'escacs era molt lent, i podia durar dies, ja que bona part de les peces no podien avançar més d'una casella per moviment. Però, a la València del segle XV, amb un 25% de població jueva, -aficionada als escacs-, les regles del joc van canviar radicalment. En dóna fe Schacs d'amor, un poema de Narcís Vinyoles, Francesc Castellví i Bernat Fenollar escrit el 1475, per cert, el mateix anys que un altre català universal, Mestre Robert, escrivia a la cort de Nàpols el Llibre del coc. Hi apareixen els jocs actuals, i és la primera vegada que es descriu la reina i els seus moviments al tauler, una innovació revolucionària, que facilita el joc i el fa accessible a les classes populars.

L'altra revolució dels escacs és del 1495, data de la publicació del Llibre dels jochs partits dels schacs, el primer inventari de normes i problemes, de Francesc Vicent, que es creu que era un jueu convers que va fugir a Itàlia a la cort de Lucrècia Borja.

Tot seguit ve el daltabaix: castellanització de l'aristocràcia valenciana, confiscació de biblioteques i fortunes que anaven a Castella, imposició de la Inquisició castellana i la ruïnosa i ominosa expulsió dels jueus, tot això gràcies a Espanya.