Des dels anys 70 en els nostres viatges a Itàlia i en especial a visitar la Biennal d'Art de Venècia, teníem un ritual: Primer, l'església de Sant Roco per contemplar les grandioses pintures murals del Tintoretto. I segon anar a algunes de les llibreries del famós editor revolucionari Giacomo Feltrinelli, que va morir en un mai no aclarit intent d'acció terrorista. A més des de molt jove vaig ser lector d'un altre polític italià, com Antoni Gramsci, i els seus extraordinaris Quaderns de presó. I més endavant a les llibreries Feltrinelli vaig descobrir els llibres i sobretot les revistes teòriques que Toni Negrí inspirava entre les més renovadores del marxisme-revolucionari del Segle XX. Com els Quaderni Rossi, La classe operaria, contropiana, potere operaio, autonimia operaria. De la lectura d'aquestes revistes, servidor s'inspira en crear el grup Praxis 75 a Girona i els Quaderns Undaris.

Amb Pep Marqués, no confondre amb l'altre pintor gironí, l'Enric Marquès, que en tornar de París, en una reunió de tots tres parlàrem de fer un grup d'agitació i crítica cultural i social. L'Enric Marqués ens digué que hi estava d'acord, però a causa de la crisi de la Dictadura, amb la recent mort de Franco, érem en una nova etapa de lliber?tats, lluites per avançar cap a la Democràcia, calien aliances populars més amplies i renovadores a l'esquerra del PSC i del PSUC. Havien de crear moltes assemblees dins l'Assemblea de Catalunya per aconseguir primer l'Amnistia Total, les llibertats democràtica-socials burgeses, l'Estatut d'Autonomia. Encara que nosaltres com a marxistes-revolucionaris lluitàvem per l'autodeterminació, la república i el socialisme. El Grup Praxis 75, a part i dins de l'Assemblea d'Artistes, seria el laboratori de moltes publicacions ideològic-creador d'idees-crítica que seria difosa a través de moltes publicacions.

Aquesta reflexió ve motivada per la presència excepcional a Girona del mateix Toni Negri, en el cicle Pensament polític contemporani, que dirigeix J. M. Terricabras per la Fundació "La Caixa". Tot i les contradiccions, ja constants i asfixiants de l'actual Cultural tardocapitalista de les pactades i de les recuperacions, com aquests cas del Toni Negri. Doncs servidor, estimulat per Llorenç, el mestre gironí, que li vaig descobrir a Negri, i el que per Internet em recerca autors, bibliografia. I amb ell vàrem enviar la nostra firma adhesió a la campanya dirigida al Govern italià per tal que donessin l'amnistia a Toni Negri, acusat als anys 70 de ser el teòric instigador de ls Brigades Roges italianes, i de l'assassinat d'Aldo Moro, expresident del govern italià. Molta gent no sap que el Maig del 68 italià que va fins l'any 77, fou més potent, doncs amb els estudiants i intel·lectuals hi havia els joves obrers de les fàbriques del Nord d'Itàlia, en especial la FIAT. El moviment de l'anomenada Autonomia a l'esquerra del PCI tenia tres milions de simpatitzants. Això espanta al govern italià i crearan la famosa estratègia de la tensió dirigida pels serveis secrets governamentals juntament als neofeixistes feren diversos cruents atemptats, Estació de Boloña, Plaça Fontana, amb dotzenes de morts i acusaren l'extrema esquerra. Després com a rèplica sorgiran les famoses Brigades Roges, que també com els Grapo espanyols faran atemptats selectius a elements simbòlics, contra elements de l'Estat i el capital.

Al final les B.R. tingueren, com els Grapo, filtracions policíaques que els feren realitzar estranys atemptats com el de Moro, del que acusaren a Negri. La repressió del moviment radical italià per les "Legislacions d'urgència" en els anomenats Anys de Plom, foren empresonades 60.000 persones amb 6.400 condemnes. A finals de 2000, 200 militants estaven a la presó, 180 exiliats. Negri al 1979 és detingut amb 64 companys de l'Autonomia. Després de 4 anys empresonat sense judici, doncs només hi ha acusacions verbals d'un penedit de les B.R., que no demostraran la seva participació real en cap delicte. Al 1983 és elegit diputat pel Partit Radical Italià, al aixecar-li la immunitat parlamentària, Negri fuig a França, on viurà sense papers a París durant 14 anys, on se li permet fer classes de filosofia. Funda una nova revista, Future anterieure. Es fa amic i col·labora amb els més famosos intel·lectuals francesos post estructuralistes com Altuser, Deleutze, Foucault, Guatari. Torna a Itàlia a l'any i torna a ser empresonat, fa menys d'un any que està en llibertat sense càrrecs.

Negri, nascut a Pàdua l'any 1933, té en l'actualitat 80 anys, d'una vida com han pogut llegir apassionada i compromès com a intel·lectual marxista llibertari renovador de les velles teories i la praxi social revolucionària. Alguns el consideren el Marx del segle XX, amb més de 30 llibres publicats i centenars d'articles, conferències, debats. Fou professor catedràtic de Teoria d'estat a la facultat de Ciències polítiques de la Universitat de Pàdua. Entre la seva nombrosa obra, traduïda al castellà, en la primera època més política social que filosòfica, destaquen: Dominio y Sabotaje, Del obrero masa al obrero social. I dotzenes d'articles publicats en les revistes citades. Com a seguidor del filòsof Spinoza, escrit a la presó, té La anomalía salvaje, després El poder constituyente, Las verdades nómadas. I aquests darrers anys, els polèmics Imperio i La multitud, amb Michael Hardt.

Fou molt emocionant veure a Girona l'encara alt, prim, elegant, auster, afable, brillant, apassionat Negri en companyia de tota una sèrie de vells amics intel·lectuals professors i joves estudiants gironins, tot i del que amb Negri la temporal derrota del socialisme pel neo-liberalisme i imperi del capitalisme Global, per part de les grans burgesies i tecnoburocràcies americanes, europees i japoneses. I acabarem recordant unes paraules d'Althusser, citades per Negri "un comunista no està mai sol". Aquest és el principal caràcter del seu tarannà com intel·lectual no conformista present al món d'avui: Negri sempre fidel al compromís col·lectiu i col·laborador allà on es mou i es reorganitza la protesta pel canvi social i ho fa amb el goig i l'alegria spinoziana del savi solidari amb les rebel·lions utòpiques de la multitud. Aquest és el nou model de l'intel·lectual radical que Negri ofereix a la nostra època. I esperem que els seus lectors intel·lectuals de Podem no oblidin la vella consigna marxista de socialisme o barbàrie.