Vaig anar a la conferència que va fer Oriol Junqueras el dia 2 de desembre al Palau de Congressos de Barcelona. La posada en escena va ser impressionant. Va sortir a l'escenari sense papers, sense taula, sense faristol i va fer un discurs de 70 minuts. El seu estil de fer discursos és molt curiós i desacostumat. Ens va posant exemples i arguments possibles per convèncer-nos. No hauria de ser això la política? Durant una gran part del discurs es va referir a la qüestió social: "La major part de catalans només van a un CAP públic i a un hospital públic". Aquesta part s'ha explicat molt poc en uns mitjans capficats fins a l'extenuació en la qüestió nacional. No és una tria neutral.

Junqueras va llançar tot d'idees i consignes als independentistes. A les darreres setmanes un sector petit però sorollós de l'independentisme s'ha posat molt nerviós i en comptes de buscar complicitats més àmplies ha començat a criticar aquells que poden ser companys de viatge. A ells va dirigir frases reflexives com "tots som nosaltres, tots som la nostra gent". Té mèrit venint de qui ve i del que representa. El que més m'ha sorprès aquestes últimes setmanes és la brutal pressió, que arriba quasi al linxament, a què Junqueras i ERC han estat sotmesos per part dels qui volen una candidatura amb CiU. A alguns només els falta dir que ERC és poc independentista! Tant li fa que totes les enquestes i el sentit comú diuen que si van junts perden diputats. No sé perquè ERC ha de tapar el moment baix de CiU i els seus errors: Jordi Pujol, Boi Ruiz, Felip Puig...

La jugada de Mas davant del 9-N diuen que és la d'un gran polític. No entenc l'ajuda incomprensible de la CUP. En realitat Mas enlloc de perdre 30 diputats només en perd 20 (passa de 62 el 2010 a 50 el 2012, a probablement, ara, 40). El que quasi ningú diu és que quan Mas es va tirar enrere després de la sentència del TC i va proposar un segon tipus de 9N, si al davant d'ERC hi hagués hagut un polític convencional que optés pel partidisme, hagués anunciat l'abstenció en el referèndum i l'operació se n'hagués anat en orris. Enlloc d'això Junqueras va tirar endavant sabent que li estava salvant la presidència a Mas. Si la situació fos a la inversa, Mas no s'hi hagués prestat. És obvi però quasi ningú ho diu. Algú recorda l'oposició sense pietat al tripartit i especialment a ERC quan era al govern? No hauria Mas de tractar millor Junqueras? Es critica per tot Junqueras, precisament la seva heterodòxia és el que el fa atractiu. No caiguem en el parany de valorar com a positiu allò que tant critiquem a un polític i de criticar allò que trobem a faltar: la humanitat i l'idealisme en la política.