Cartes

CARLES MALLART. girona.

Em trobo, divendres 26, diada de Sant Esteve, a les 13 hores del migdia. Miro per internet, ja que no hi ha diaris, tot buscant la farmàcia de guàrdia, i vaig a una de les dues obertes, Farmàcia Folch de Casernes. Sorpresa, més de 40 persones esperant, la cua arribava al carrer i és una farmàcia en forma de tub molt llarg. Tardo més de mitja hora.

Mentre avança la cua molt lentament veig cares i comentaris de tota mena, que si l´altra farmàcia de guàrdia està bloquejada també, alguns clients se´n van sense les medicines amb el comentari «no les podem demanar perquè la nostra farmàcia està tancada demà dissabte», que si a les urgències del Trueta col·lapse total, i 4 dies de festa d´aquestes festes nadalenques que fan pensar... No és cap crítica a les dues persones que atenien en aquesta farmàcia Folch, tot al contrari, hi havia dues noies amables, que patien per la llarga espera, i per haver de dir que no en tenien d´una sèrie de medicaments, fins i tot trucant a l´altra farmàcia de guàrdia per si en tenien algun concret i rebent per resposta, generalment, que res de res.

Jo em pregunto, el sector, és a dir, el Col·legi de Farmacèutics, que suposo que és qui fa els torns de guàrdia i totes aquestes coses, no podia haver fet unes previsions de reforç de farmàcies a la ciutat per la gran quantitat de gent malalta que hi ha, refredats, grips, i una llarga llista de coses que ens passen en aquestes dates? Del medicament que jo buscava, me´n vaig endur l´últim, però vaig veure gent patint, preocupats, pensant a anar a algun dels pobles veïns de la nostra ciutat perquè els era urgent aconseguir el medicament. Cares de preocupacio per familiars al llit, com és lògic.

A la Girona del 2015 mereixem aquests serveis? Rotundament, no. Algú amb lideratge hauria d´asseure´s i imposar-se al sector. Ai, la Girona immobilista.

Culpables pel desinflament

JOAN JANOHER I SADURNI. vulpellac.

Caldrà preguntar-nos per què es desinflà l´autoestima sobiranista? No vull arribar-me pas a pensar que la tossudesa del president Mas i Oriol Junqueras vulguin jugar al gat i la rata. De fet, comença a ser preocupant l´estira i arronsa d´aquests, com a protagonistes de la situació d´incertesa en els afers de govern, que a mesura que passen els dies fan la sensació de voler defugir el compromís escaient, en no pactar fermament la volun­tat del seu poble.

Queden molt lluny els acords inicials, en què ens jugàvem el somni desitjat per la majoria dels ciutadans de Catalunya. Amb la imatge i manca d´entesa per assolir plenament el compromís demostrarem que no som fiables ni prou forts per contraure la responsabilitat com a país independent. Tothom creia que teníem la situació controlada, i que les manifestacions massives en pro de la mateixa havien marcat el camí de la solvència nacionalista esperançada a aconseguir-ho.

Res podem esperar mentre ells, com a responsables de vetllar per les nostres inquietuds, que també haurien de ser les seves, només fan volar coloms, sense arribar al consens necessari i prioritari que esperem la resta de catalans. Llavors, s´escau la idea de liderar un sobiranisme coherent i responsable? Malauradament, el puzle queda sense configurar-se i veiem a venir el total desencís per la manca de credibilitat i forçant deliberadament el desinflament del dia rere dia.

La Catalunya rica

i plena

Jordi Pausas. París.

El fet que el corredor de la Mediterrània no acabi de realitzar-se, tot i que és molt urgent i necessari per a l´economia de l´Estat espanyol, no ens ha de sorprendre gens ni mica. Ja al segle XVIII, tots els observadors assenyalaven que les terres catalanes representaven una excepció respecte a la situació general d´Espanya. Mentre que a les planúries de la Manxa, camí de Madrid -i també a Extremadura- els camins eren amples com ho eren els millors que hi havia a Europa, paradoxalment l´endarreriment de la població i l´agricultura eren constatables. En canvi, a Catalunya i al País Valencià «els camins eren els que es trobaven en pitjor estat i menys cuidats» -com ho observà Jovellanos camí del seu exili a Mallorca-. I el francès Laborde escrigué: «Catalunya, tan opulenta i industriosa, segurament la província més activa d´Espanya, és, tot i això, una de les que té els camins en pitjor estat i més mal cuidats» (Josep Fontana, Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX p.29, Ariel, 2a edició, 1975).

No deixa de ser curiós que l´aeroport de Barcelona estigui situat al Prat -terrenys de la gran horta que proveïa amb abundància a la ciutat- i no a la zona del riu Besós, de terrenys més aviat pobres. Queda palès la ràbia i el menyspreu envers la riquesa de Catalunya aquest fet: «En els anys quaranta, quan el dictador pujà a la miranda de la finca més important del Prat de Llobregat, (...) pogué contemplar les grans extensions dels arrossars i, en veure´ls, Franco digué al seu assessor: "tot això ha de desaparèixer". L´assessor, persona amb visió de futur, (...) li contestà: "l´aeroport ja s´ho anirà menjant"». (Joan Vilà Casanovas Cuentos de Pratesburg p.171. El Prat, 2008). Així doncs, queda comprovat una vegada més que els polítics espanyols -siguin de dretes o d´esquerres- no ens volen deixar de cap de les maneres, però, com va expressar Trias Fargas: «ens volen, però no ens estimen». El «problema català» és una fal·làcia, només hi ha el «problema espanyol» que ha esdevingut al llarg dels segles inextricable i parasitari. Adéu, Espanya...

A l´Antoni Solà Bohigas (i no

és broma)

Josep RUIZ GARCIA. SANTA COLOMA DE FARNERS.

En el setzè aniversari d´incompliment del pacte signat amb la família Vázquez de Santa Coloma de Farners, als quals els devem fa setze anys (28 de desembre de 1998) l´import de la cessió dels terrenys per construir, primer el poliesportiu anomenat el Sorrai i més tard la piscina coberta anomenada Piscina de la Selva.

En nom meu i crec que de la majoria de colomencs. Voldria traslladar-li la meva més sincera congratulació. Deu ser difícil allargar el pagament d´un deute durant setze anys, Sr. Antoni Solà! Vostè ho ha aconseguit. Moltes felicitats!

Jo, personalment, m´avergo­nyeixo de tenir un alcalde tan irresponsable. Després de tants anys de política deu haver perdut el sentit de la decència i ha oblidat que tots els actes que ell com a alcalde fa, els fa en nom de tot els colomencs. És vergonyós que per la incompetència d´un alcalde, per cobrar un deute contret en nom de tots els colomencs s´hagi de recórrer a la justícia. Moltes felicitats, Sr. Solà!