Fa set anys, després d'un intens procés participatiu, s'aprovava amb la unanimitat de partits, agents socioeconòmics i universitats, el Pla Nacional per la Recerca i la Innovació. Un dels resultats era la necessitat de reagrupar esforços a l'entorn de focus compartits. Els focus havien de donar solució a reptes o tendències actuals que havia classificat un estudi de l'OCDE per al segle XXI.
Alguns centres de recerca, tecnològics i universitats van posar-se les piles i amb els nous clústers empresarials van començar a comprovar els avantatges dels processos col·laboratius. I ara ha estat la mateixa UE que ha triat prioritzar les polítiques de focalització amb el programa RIS3. En aquesta direcció, em toca donar a conèixer la tasca engegada per la Universitat de Girona, que ja es va posicionar en el focus de l'aigua i el turisme i que ara impulsa el programa FOCUS per accelerar el procés de transferència entre universitat i societat, amb la conseqüent millora del benestar, dels llocs de treball i del retorn econòmic a la mateixa recerca, faltada com mai de recursos. Un dels responsables del projecte és el vicerector de la UdG, Ramon Moreno, amb qui havíem col·laborat en el Pla nacional de R+D. De les nostres visites a Corea, Escòcia, Finlàndia, Alemanya i França ens va quedar clar que el diner suplementari a la recerca només pot anar als focus que tinguin justificació social per la seva necessitat o eficiència econòmica i laboral. Que només amb incentius econòmics es podia superar el corporativisme universitari per alinear-los en objectius d'excel·lència i responsabilitat social. Que la transversalitat de competències i àmbits científics que intervenen en la solució d'un repte focalitzat és una font de creativitat i innovació insuperable. Que la promiscuïtat entre científics, professors, tecnòlegs, empresaris i usuaris es troba a la mateixa base del progrés.
La transversalitat d'aquest focus no hauria de morir en dues o tres facultats i centres de recerca. Una universitat que aposti per la focalització ha d'aconseguir amb paciència però sense defallir que totes les facultats tinguin, en algun tram del seu saber fer, elements vinculats al focus. Empresarials del turisme i l'aigua; dret del turisme i/o de l'aigua; Medecina, ciències socials o didàctica d'ídem. D'aquesta fecunda barreja i de la connexió amb el destinatari final: la població, l'usuari o el client n'ha de sortir, no només una alta eficiència innovadora, sinó, probablement, nous plantejaments educatius que faran aparèixer nous màsters o, fins i tot, nous graus, més a prop de les noves necessitats del món.
