Com diuen "nord enllà" (i aquí també), "Spain is different". Per exemple, en els horaris. Periòdicament, una gran part del món avança -i retarda- una hora els rellotges, és a dir, una més que la convinguda fa més d'un segle pel fus horari de Greenwich. Però aquí ja anàvem avançats una hora. Perquè aquí, el dictador Franco, molt amic del col·lega Hitler, volia, per moltes raons, una Espanya amb l'hora de l'Alemanya nazi. Era el 1940. El 1974, quan hi va haver la primera crisi del petroli, Europa va intentar reduir el consum energètic aprofitant millor les hores de llum diürna. Espanya, també. Però cap jerarca de l'època no va pensar -o tant li feia- que tindríem un desfasament de dues hores, amb tot el que això comporta biològicament i socialment. Ara, el 2015, aprofitant que el Ter passa per Girona, no podríem ser una mica més europeus, ni que sigui amb l'hora?
Encara més. Des de fa molts segles, l'Església dissenya molts trets de la vida espanyola. Moltes festes tenen denominació religiosa, però Espanya ja no és un país catòlic. Només un 10% de la població és realment catòlica. Per què s'ha de dir "vacances de Setmana Santa", que és un oxímoron com una catedral? La majoria de les festes tenen un origen diferent. La Setmana Santa correspon a l'equinocci de primavera; el Nadal, al solstici d'hivern; l'11 de setembre té una arrel històrica; el 6 de desembre és una festa política. No es podria dir vacances o festes del solstici, festa de la llum o el nom més adient i vàlid per a tothom? Ara, el 2015, aprofitant que el Ter passa per Girona, no podríem ser una mica més europeus, ni que sigui amb les festes?
A cadascú allò que és seu: tant al Cèsar com a Déu.
