Les llistes fantasma que el PP i el PSC han escampat per Catalunya, només per tenir cadires als consells comarcals i les Diputacions, tornen a fer evident que hem arribat al final d'una època. I que si volem construir un nou país, només ho podrem fer des de la regeneració democràtica.
Els partits amb candidats ectoplàsmics ja poden adduir les legalitats que vulguin, però aquesta estratègia, construïda des de l'afany de poder, no té res a veure amb l'ètica, la responsabilitat i el sentit comú. És un nyap. I només ajuda a engrandir l'abisme obert entre la política i la gent del carrer.
Com pots presentar d'alcaldable a un poble de les Garrigues, un senyor que sap per la Viquipèdia que, allà, hi fan un vi i un oli sensacionals? I que l'home, per postres, t'ho justifiqui dient que "així hi podran votar socialista"?
Aquesta excusa, la del vot socialista, es contradiu amb el que ha passat a Boadella i Les Escaules. Allà, ja s'hi presentarà una candidatura d'ERC-MES, dirigida a aquests votants. Però el PSC, vés per on!, també hi ha sargit una llista espectral, encapçalada per un senyor de Barcelona desconegut dels veïns. Tot plegat faria riure, si no fos perquè fa plorar.
Si André Breton i Paul Eluard fossin vius, dedicarien un suplement sencer del Diccionari del surrealisme a aquest afer. O potser escriurien un manifest, irat, contra el PP i el PSC, per no haver ofert cap d'aquestes curioses candidatures empordaneses a la suposada filla de Salvador Dalí. Amb la seva presència, potser haurien tingut certa credibilitat conceptual i estètica.
