Potser el periodisme, paradoxalment, no gaudeixi d'una bona premsa. Potser. No obstant això, múltiples expressions artístiques, produccions culturals i artefactes publicitaris estan adoptant les seves formes per arribar millor als seus respectius públics. Fotografies i muntatges audiovisuals que conquereixen els museus amb esdeveniments de l'actualitat com a matèria primera. Pel·lícules de ficció que es vehiculen a través de la modalitat del fals documental. Col·leccions de moda o de mobles que es basen en l'anàlisi dels problemes del món per aportar solucions més sostenibles. Webs, blogs, missatges en xarxes socials i aplicacions mòbils que aparentment proporcionen desinteressadament un servei, malgrat que, en realitat, són eines de màrqueting. O suposats mitjans i informacions d'interès general que han estat generats per reforçar la imatge de les marques que els sufraguen. Podríem dir que tots aquests exemples són periodisme per fora, però una altra cosa per dins. Per aquesta raó, la reputació del periodisme pot seguir empitjorant per causes i agents aliens a la professió, en especial, quan en el seu nom s'exploten negocis que li són estranys.
