Cartes

Vicenç Mengual i Casellas. figueres.

He llegit que el TSJC ha anul·lat part del protocol que obliga els fun?cionaris a parlar català. La reacció, així com es mostren els titu?lars, és dir: altre cop aquest TSJC! Però, si llegim la notícia més atentament, es veu que es tracta d'una sentència ferma, perquè no ha es?tat recorreguda per la Generalitat.

De fet, haig de dir que no sabia pas que existia aquest protocol. La realitat és que no s'ha vist que es respecti enlloc. Com es pot anul·lar un protocol que no s'ha aplicat mai? Són ben pocs els funcionaris que entenen la nostra llengua i enca?ra menys els qui accepten parlar-la, quan algun usuari se'ls adreça en català.

Però bé, si no vaig errat, també hi ha lleis que obliguen a retolar en català o a vendre productes amb l'etiqueta en català. Senyaleu-me el prospecte d'un sol medicament que es pugui llegir en la nostra llengua! Digueu-me quines sancions econòmiques s'han aplicat mai als establiments o fàbriques de tota llei de productes que no respecten la llei!

Tan poca importància té la llengua per a aquest caram de polítics? Tots, no n'hi ha ni un que se salvi de la crema! Fan lleis que no s'apli?quen perquè no es volen aplicar, ras i curt. I aleshores hi ha gent que encara es creu que la independèn?cia serà el remei per a tots els mals. Una coalició de polítics que es declaren independentistes, però tots volen fer oficial l'espanyol! Qui se'ls pot creure? Qui es pot creure que la situació de la llengua milloraria?

Ara encara s'amaguen darrere d'allò: «A Madrid no ens ho deixen fer...» I després, què? On us amaga?reu?

Si us plau, no ens enredeu més. I no us penseu que tothom forma part del ramat dòcil que es deixa conduir. N'hi ha que ja fa molts anys que hem vist que no us estimeu la llengua. Gens ni gota. Se us ha vist el llautó.

Quina impotència!

Dolors Vilà Planas. Girona.

Quina impotència!, i segur que som molts els que la sentim, en veure tants sirians fugir de la ?guerra, d'una mort quasi segura, que després de fer un llarg i penós camí es troben amb totes les fronteres tancades. Reixats i policies que tenen ordres de no deixar-los entrar i que, per tal de fer-ho, no deixen de fer servir cap eina que tenen a la seva mà.

És complicat, ho sabem, i els nostres governants han de vigilar per la nostra seguretat, però això no pot seguir així. És hora que el Consell d'Europa es posi a treballar de ferm; moltes persones estem disposades a col·laborar.

Si us plau, això necessita una solució ja; pensem que és un cas extrem: no vénen per guanyar-se millor la vida sinó per seguir vivint.

Quina vergonya per a la història d'Europa si en aquests moments no sabem actuar com cal.

Falta la confirmació

Jordi Pineda Segura. girona.

Si quelcom diferencia aquest Girona del de l'any passat, a part del difícil inici de temporada, no és ni el joc, ni els jugadors, ni l'entre?na?dor, ni el sistema, no és res d'això, és principalment les dificultats que té l'equip per tirar endavant els partits que el catapultarien cap a les posicions de play-off i, per tant, els partits on té més pressió.

Durant tota la temporada, el Gi?rona ha treballat força bé i ha aconseguit punts en camps difícils i contra rivals difícils, però mai ha estat capaç de guanyar aquell partit de la confirmació que diferencia els equips que estan a dalt de tot o els que van apurats per arribar-hi, recordant-se i lamentant-se sempre d'errors que si no haguessin comès els farien tenir els punts necessaris per assolir el seu objectiu.

Durant el transcurs d'aquesta irregular temporada, el Girona ha po?gut catapultar-se cap amunt en diverses ocasions, i malauradament ha fallat en la majoria. Entre elles, els partits contra el Mirandés, el Saragossa o el Lugo de la prime?ra volta, o sense anar gaire més ?lluny, l'enfrontament de fa unes setmanes contra el Nàstic, on si hagués guanyat l'equip hauria retallat alguns punts amb el play-off, o el del Real Oviedo de fa quinze dies, on si els de Machín haguessin sumat els tres punts en lloc d'un s'haurien col·locat a només quatre del sisè, que marca la barrera entre entrar o no al play-off d'ascens.

Aquest diumenge el Girona tornarà a trobar-se davant d'una cita transcendental per poder retallar punts amb els de dalt, a Montilivi, i al davant tindrà un Mirandés que tot i estar quallant una gran temporada, des que durant el mercat d'hivern va perdre el seu màxim golejador, Lago Júnior, ja no és el mateix.

A Josep López

de Lerma

Francesc A. Picas. LA JONQUERA.

El senyor López de Lerma, en la seva col·laboració del dissabte 27 de febrer, ens ha deixat encarcarats. Explica que l'Ajuntament d'Avinyonet de Puigventós ha tancat la biblioteca pública per falta de lectors i l'ha transformada en un local social.

Fins aquí un fet lamentable i vergonyós, però hi ha pitjor, encara. Afegeix que gairebé els dos mil llibres de la biblioteca han estat llençats a la foguera. No es tractava de llibres de pa sucat amb oli. Entre altres, hi havia les obres de Josep Pla, llibres aportats per Josep Poch, antic llibreter de Girona, i els 546 cedits pel mateix López de Lerma.

He cregut que López de Lerma potser es referia a un foc simbòlic, Potser volia dir que els llibres van ser regalats o venuts a un llibreter de libres vells. Però he notat un López de Lerma molt enfadat. Qualifica textualment la crema de llibres de grolleria, de salvatgeria, de barbàrie, d'ignorantisme i d'incivilitat.

Quasi no es pot creure. La notícia m'ha recordat la bestial crema de llibres del temps dels «rojos» a esglésies, convents , biblioteques catòliques i cases particulars. I aquells incults deien que era una República democràtica.

El meu amic Jaume Estruch tenia una selecta biblioteca a casa, i per temor l'amagà a la barraca de la vinya del seu pare. Portà els llibres en carretons de mà, dissimulats. El comte roig de Navàs (Bages) ho descobri, el detingueren i amb una llauna de gasolina l'obligaren a cremar els llibres a la pròpia vinya. No el van assassinar allà mateix gràcies el president del comitè, que encara tenia dos dits de seny.