El 8 novembre del 2014 van morir catorze persones en un accident d'autocar, veïns del municipi murcià de Bullas, quan tornaven de Madrid després d'assistir a un acte religiós. L'accident va ser considerat el tercer més greu que s'havia produït a Espanya des de l'any 2000. Un petit espai al jardí municipal recorda la tragèdia en homenatge a les persones mortes.

El dia 1 d'aquest mes la premsa regional informava de la sentència dictada per la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, de 29 de gener de 2016, que ha conegut del conflicte jurídic laboral suscitat en ocasió de l'accident, amb titulars com "el TSJ confirma la relació laboral entre el conductor i l'empresa de l'autocar accidentat a Bullas", i "el TSJ avala que el conductor del sinistre de Bullas estava contractat per una altra empresa".

L'interès del cas, des de la perspectiva jurídica laboral rau en el debat sobre la consideració de treballador autònom o per compte d'altri del conductor de l'autocar sinistrat la nit del 8 de novembre de 2014, és a dir, sobre l'existència o no de relació jurídica contractual laboral. Coneix del litigi la Sala del Contenciós-Administratiu del TSJ murcià en tant que l'acte jurídic impugnat és una resolució de la Direcció Provincial de Múrcia de la Tresoreria General de la Seguretat Social de 27 de febrer de 2015, que va desestimar el recurs d'alçada interposat per la part recurrent contra una resolució anterior de dita Direc?ció provincial sobre reconeixement d'alta en el règim general de la Seguretat Social del conductor de l'autocar.

En efecte, segons consta en el fonament de dret primer la Direcció Provincial de la TGSS va acordar l'alta en el règim general de l'esmentat conductor amb efectes del 8 de novembre (dia de l'accident) i baixa en la mateixa data, després d'haver-se constatat per la Inspecció de Treball i Seguretat Social, en la seva actuació garant del compliment de la legislació laboral i de Seguretat Social, que aquell havia prestat els seus serveis com a treballador per compte d'altri aquest dia per a l'empresa ara recurrent.

Per determinar si el conductor era treba?lla?dor per compte aliè o treballador autònom, ja que la segona tesi és la defensada per l'empresa recurrent per sol·licitar l'anul·lació de la resolució impugnada, hem de par?tir de les actuacions practicades per la ITSS i que es recullen de forma detallada en el fonament de dret segon de la sentència, actuacions que gaudeixen de presumpció de certesa (art. 23 de la Llei 23/2015, de 21 de juliol, tot i que la Sala cita la norma vigent en el moment de producció dels fets, és a dir la disposició addicional quarta de la Llei 42/1997, de 14 de novembre).

Doncs bé, en aquestes actuacions es recull l'acord verbal entre l'empresa recurrent i una parròquia del municipi de Bullas per realitzar un desplaçament (anada i tornada) a Madrid el dia 8 de novembre de 2014, amb dos conductors per realitzar el trajecte, un d'ells el que va ser donat d'alta d'ofici en el règim general de la SS. Sempre segons els fets recollits en les actuacions inspectores, i segons manifestacions del propi conductor "... en el viatge de tornada conduïen tots dos, i poc abans de fer parada a Honrubia, D. Indalecio (l'altre conductor) li va ordenar que a partir d'aquesta parada i fins Bullas havia de conduir un altre autocar, propietat de l'empresa José Ruiz Campos, que havia estat subcontractada per la recurrent per al citat viatge, perquè el conductor d'aquest autocar, Sr. Pascual, pogués complir amb els temps de conducció i descans. D. Indalecio conduïa dit autocar, sofrint accident de trànsit en prendre el desviament cap a Calaspa?rra, des de la carretera de Madrid".

Què al·lega la part recurrent? Que era una relació "esporàdica" i que existia "contrac?ta?ció mercantil entre dues empreses". Respecte a la primera qüestió, l'existència dels pressupostos substantius de la relació jurídica contractual laboral (voluntarietat, dependència, alienitat, remuneració salarial), recollits en l'art. 1 de la Llei de l'Estatut dels treballadors, no distingeix en raó de la major o menor durada temporal d'una relació jurídica, ja que en aquest cas imaginin quin seria el panorama de les relacions labo?rals a Espanya amb l'ampli nombre de contractes de molt curta durada. Per això, la tesi de la recurrent és desestimada per la Sala tant per la presumpció de certesa dels fets recollits en l'acta com perquè la recurrent no va aportar cap prova tendent a desvirtuar l'existència d'aquesta relació laboral i acreditar la d'una relació contractual de naturalesa mercantil, ni tan sols, i suposo que la Sala la cita com una possible prova en aquesta línia, "la factura girada per la prestació de serveis", factura certament difícil d'aportar, i aquí només apunto una intuïció personal, quan el desplaçament es va pactar de forma verbal.

Sense cap prova aportada, i amb una acta inspectora que recull els fets en els termes que s'acaba d'exposar, era lògic concloure, i així ha passat, que el TSJ desestimaria el recurs, afirmant que "... no hi ha cap prova de la contractació mercantil, del que es conclou que la relació era laboral, i per això resultava procedent l'alta del treballador en el Règim General de la Seguretat Social, sens perjudici que ja estigués en alta com a autònom pels treballs que pogués realitzar per compte propi". Contra l'esmentada sentència no cap recurs ordinari.

Concloc. Hauria preferit no comentar aquesta sentència per no haver-se produït l'accident i la mort de catorze persones. Suposo que, malauradament, cal aprendre dels (tristos) fets per complir les normes.