Cartes

Joan enric carreras mercader. bellcaire d'empordà.

Sr. Junqueras, suposo que ha vist que és dificil governar, en l'epoca de buscar fer-se un lloc en el Govern. Vostè i altres com vostè només ens deien el que nosaltres volíem sentir i així han aconseguit viure de la rifeta ocupant uns càrrecs que a vista "del carrer" sembla que us van grossos. No tot és fer festetes vestits tots de groc i posar rétols del Sí Sí, cal tocar de peus a terra, suposo que ha vist que si ens "tanquen" la caixa totes les seves teories d'independència i altres coses similars queden com una fulla dissecada dintre un llibre, pensi que el Sr. Mas, que d'independentista en tenia el mateix que jo de samurai, va estar tres anys vivint de la rifeta perquè és va apuntar al carro dels guanyadors, l'amiguíssim Duran i Lleida, ell sempre tan elegant, no hi va voler pujar i ja veu com li ha anat, i el Sr. President actual no sé què ens dira quan passin els 18 mesos, és clar que ell el sou ja el tindràÉ I al d'afers exteriors no cal que li posin un altre nom a la seva feina de vendre pel món, que nosaltres som els més guapos, val més que faci de venedor del tema "Costa Brava" i potser vindran més turistes. Manar i fer tirar endavant un país no és fer mítings i escalfar les idees dels que mouen banderes a canvi d'alguna cosa, i veig que finalment sí que ha de demanar a Espanya que ens "ajudin" amb un munt de milions per a poder arribar a fi de mes, ara no els donen l'esquena als nostres "veïns"? com quedem? Sóm espanyols o només catalans? Miri, som massa pobres per aspirar a ser el que no som, però podem somiar que som els més guapos i eixerits, fins que toqui el despertador. On son tots aquells que ens volien vendre un altre DNI?, de moment tenim el mateix i la verifat és que penso que el tindrem molts més anys, la resposta queda a l'aire, oi que sí?

Enhorabona

M. Isabel foix boschmonar. girona.

La llibreria Empúries de Girona acaba de celebrar els 60 anys al servei del públic amb una trobada molt simpàtica de clients amics i una conferència de l'escriptor Antoni Puigvert. Com a clienta de molts anys puc dir l'alegria que ens féu trobar-nos tots junts.

Durant molt temps hem rebut l'orientació necessaria per gaudir de la bona lectura. És per això que ens cal mostrar agraïment. L'hem vist créixer els gironins, aquesta llibreria, tant en dimensió del local com en contingut, perquè la publicació de llibres és amb una periodicitat reduïda. Aixó ha fet que en poguéssim gaudir des de distintes vessants.

Però l'Empúries no ha reduït el seu esforç en la venda, al llarg dels anys ha organitzat concursos literaris, xerrades culturals amb una Aula literària que durant un temps va dirigir la Roser Castanyer, gran comunicadors de la vida personal i literària d'autors com Ruyra, Pla... Per tant ha estat sempre un respatller en la difusió cultural. Donem-los les gràcies. Felicitats.

El Dret a escollir

ramona corominola vila. girona.

M'estranya que Esquerra Republicana de Catalunya hagi presentat una moció en el parlament sobre la necessitat de retirar el concert a les escoles que segreguen per sexes.

Els esports també segreguen per sexes i ningú ha dit res sobre això.

Actualment puc escollir parella del sexe que vulgui, puc decidir si vull tenir el fill que porto a les entranyes o no, puc decidir si vaig a votar o no...

Els pares tenen tot el dret a escollir el tipus d'escoles que volen per als seus fills: mixtes, de nois o noies, d'ideologia cristiana, laiques, etc.

Aquestes escoles que segreguen -segons ells- per sexes estan plenes d'alumnes; serà que els resultats acadèmics són molt positius? Serà que a certes edats aprofiten millor el temps si són d'un mateix sexe?

Penso que en tot això ha de primar la voluntat dels pares i els governs han de vetllar perquè tothom pugui escollir el que li vagi millor. Per això estem en un país de drets i demòcrata.

El cost d'una ment brillant

marina anglada masferrer. salt.

Em dic Marina i tinc 18 anys; fa uns 4 o 5 anys vaig fer un test amb el qual vaig descobrir que sóc d'altes capacitats intel·lectuals. Per a aquells que no hagin sentit gaire a parlar del món de les altes capacitats, m'explicaré. Existeix un test que mesura la capacitat intel·lectual d'una persona en relació amb la seva edat en forma de valor: el quocient intel·lectual (QI). El valor mitjà del QI és de 100; i per sobre els 130, podem considerar una persona superdotada. Això implica en general més rapidesa i agilitat mental, facilitat per entendre les coses, originalitat, creativitat...

Però hi ha una realitat que pocs coneixen: per a alguns d'aquells que tenen un alt coeficient intel·lectual els és molt difícil socialitzar-se i obrir-se als altres. Diversos estudis mostren que aquelles persones amb altes capacitats tendeixen molt més a aïllar-se socialment, ser molt més sensibles, tenir falta de confiança... Això es deu al fet que es senten molt diferents als altres i consegüentment, els costa molt més integrar-se. Això provoca que un munt de ments brillants es vegin privades d'amistats, unes relacions molt necessàries en qualsevol etapa de la vida. Per aquesta raó, us animo a obrir els braços a tots aquells setciències solitaris, que poden arribar a ser irritants, però realment tan sols volen encaixar, ser un més.