Proliferació i terrorisme nuclear

Sobre la base del tractat de no proliferació nuclear (que permet l'ús pacífic d'aquesta tecnologia), aquesta reunió ha seguit el rastre de les anteriors de Washington el 2010, Seül el 2012 i la Haia dos anys més tard. És lamentable que la situació d'interi?nitat política que viu Espanya hagi inclinat Rajoy a no participar-hi perquè l'objectiu era molt important: assegurar l'adequada vigilància del material nuclear que pogués usar-se per fabricar bombes i prevenir la possibilitat d'un atac terrorista usant aquesta tecnologia. O, en paraules d'Obama, "impedir que les xarxes més perilloses s'apropiïn les armes més perilloses". La veritat és que amb el pas del temps i l'ampliació del club nuclear a països més problemàtics com Corea del Nord i el Pakistan, s'ha fet necessari un major control ja que, com recordava un editorial del New York Times, hi ha actualment al món unes 1.800 tones de material nuclear en situació de vulnerabilitat potencial que és imperatiu protegir millor.

S'avança. En els últims anys s'han eliminat unes tres tones d'urani enriquit, i països com Ucraïna, Hongria, Uzbekistan, Turquia i Romania, entre d'altres, s'han desfet de la totalitat de les seves reserves, mentre que Polònia i Kazakhstan s'han compromès a reduir-les i el Japó enviarà el seu plutoni als EUA per degradar-lo allà. I 29 dels 52 països assistents a la cimera de Washington han adoptat un pla de ciberseguretat per a les seves instal·lacions nuclears. És el bon camí.

Però no tot és positiu, ja que la política interna nord-americana ha impedit convidar l'Iran que és un exemple del que es pot aconseguir una vegada que Teheran està complint el programa de desnuclearització que li ha imposat la comunitat internacional. La cimera també ha mostrat al món la fredor de les relacions russo-nord-americanes, molt deteriorades des de la intervenció de Rússia a Ucraïna, l'annexió de Crimea i la posterior imposició de sancions per la comunitat internacional. Putin parla d'ambient de guerra freda (afortunadament només ell ho fa) i va decidir no anar a la cita de Washington, el que és greu perquè tots dos països concentren el 90% de les armes nuclears del món, unes 3.600 caps estratègiques. Encara que Washington ha reduït des de 1994 un 20% les seves reserves d'urani enriquit i Obama va parlar el 2013 de disminuir un 30% les seves armes nuclears, la veritat és que també ha donat suport al descomunal despesa d'un bilió (amb b) de dòlars per a la modernització del seu arsenal nuclear. Hi ha una certa contradicció entre el fervor antiproliferació del president (discurs de 2009) i aquesta inversió per mantenir a punt i amb l'última tecnologia seu armament nuclear, cosa que xinesos i russos utilitzen com a excusa per al desenvolupament de les seves pròpies armes. Hi va haver un temps, als anys 90, quan russos i americans cooperaven per traslladar Rússia els vells arsenals nuclears soviètics ubicats a Ucraïna, Bielorússia i Kazakhstan, i encara el 2010 van signar un nou tractat START per reduir els míssils balístics intercontinentals. Però des d'aleshores les coses han canviat molt i avui Moscou no vol parlar de desarmament mentre Washington no desmantelli abans els míssils desplegats a Europa, que considera una amenaça sobre el seu territori. Per primera vegada en diverses dècades no hi ha negociacions sobre armes nuclears entre Rússia i els Estats Units i tampoc hi ha projecte de celebrar-les en un futur. Encara és pitjor, perquè Moscou s'ha retirat del programa que vigilava la seguretat dels magatzems nuclears i es tem que les seves actuals dificultats econòmiques (sancions i baixada del preu del petroli) es tradueixin en menys vigilància i control sobre materials tan sensibles.

Perquè el risc de terrorisme nuclear és real ja que no seria la primera vegada que es roben petites quantitats d'urani enriquit i tant Al-Qaida com els japonesos d'Aun Shinrikio han tractat de aconseguir-lo i de contractar experts en la seva manipulació (el mateix es sospita de grups txetxens). Segons un recent informe del Selfer Center de Harvard, Al-Qaida ha tingut un programa nuclear amb el qual ha arribat a fer proves a l'Afganistan, encara que usant explosius convencionals. I se sap que l'Estat Islàmic s'ha interessat per la vigilància i la seguretat dels reactors nuclears a Bèlgica, on alguns extremistes han arribat a treballar en un passat recent. És molt difícil fer una bomba atòmica però fabricar una bomba bruta que utilitzi materials radioactius no és tan complicat i posa els pèls de punta als responsables de seguretat ja que els danys serien enormes.

I mentre el món lluita contra la proliferació nuclear, Donald Trump diu que per enfrontar el perill que representa l'embogida dictadura de Corea del Nord, el millor seria donar armes nuclears al Japó i Corea del Sud (!) Que Déu ens agafi confessats!