Tot i que fa uns dies l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) anunciava que deixaria de captar set metres cúbics per segon al riu Ter per mirar de reduir els efectes de la sequera, les mesures que el mateix organisme preveu en l'anomenat Pla Especial de Sequera han provocat una autèntica rebel·lió a les comarques gironines, fins al punt que una seixantena d'ajuntaments i diversos col·lectius d'usuaris del riu han presentat al·legacions contra aquest projecte. L'Ajuntament de Girona s'ha sumat a aquesta revolta que denuncia que el Ter "no dóna més de si" i que el pla de sequera de l'ACA suposa una amenaça més per a la seva sostenibilitat.

No és nova, en absolut, la queixa de les comarques gironines pel transvasament d'aigua del riu Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona. Fa molts anys que es denuncia que de manera sistemàtica s'incompleixen els cabals mínims que es va garantir que tindria el riu, la qual cosa posa en perill regadius, ecosistemes, entorn natural i fins i tot amenaça de deixar el riu completament sec en segons quins trams. Però és que el Pla Especial de Sequera de l'ACA agreujaria encara més la situació, segons entitats i administracions que s'han mobilitzat aquesta setmana i han presentat aquestes al·legacions per oposar-se al fet que el riu Ter hagi de donar encara més aigua a altres conques (especialment al Llobregat, per abastir l'entorn de Barcelona). Es calcula que en l'actualitat entre el 70% i el 75% de l'aigua del Ter ja se'n va cap a aquella zona i segons els impulsors de les al·legacions "ja no dóna més de si".

En les al·legacions que han presentat la seixantena d'ajuntaments que formen part del Consorci del Ter es lamenta que el pla de sequera s'aborda tenint en compte només les conques del Ter i del Llobregat. En aquest sentit, tant des del Consorci com des de l'Ajuntament de Girona es demana al Govern de la Generalitat que, per pal·liar la sequera, tingui en compte altres conques del país, augmenti l'aigua procedent de les dessaladores i també aposti per l'estalvi d'aigua i la reutilització.

També ha presentat al·legacions al projecte la Junta Central d'Usuaris d'Aigua del Baix Ter, que recorda que la llei franquista del 1959 que encara regula el transvasament "prioritza les necessitats de la pròpia conca del riu Ter i només permet transvasar aigua quan hi hagi excedents. Així que, si es declarés una situació de sequera a la conca del Ter, aspecte que regula l'esmentat pla, les necessitats del territori gironí haurien d'ésser prioritàries davant les necessitats d'altres zones del país". El problema, però, segons els usuaris, és que "l'incompliment flagrant de la llei que va possibilitar el transvasament d'aigua del riu Ter cap a altres conques hidrogràfiques demostra un model esgotat de gestió de l'aigua a Catalunya".

És evident que elaborar un projecte per prevenir els efectes que pugui tenir la sequera en el conjunt de Catalunya és una acció necessària, i és per això que tant el Consorci del Ter com l'Ajuntament de Girona reconeixen la iniciativa del Govern català en aquest sentit. Però no ho és menys que fa molts anys que el riu Ter està sobreexplotat i que la Generalitat no té en compte les justes reivindicacions del territori, que tem de manera més que justificada els efectes que pot causar la sobreexplotació del riu.