Cartes

ÀNGELA FERRER I MATÓ. girona.

Antigament quan no existien tants estris de neteja ni d´ajuda a la llar: rentadores, rentaplats, aspiradors... i per a la la neteja de la cases feien servir: picamatalassos (eren de llana!), esterinyadors (per treure teranyines), es feia una bugada interminable, els terres es netejaven amb llexiu i/o salfumant, els espolsadors eren a l´ordre del dia i, clar, la neteja més general, i crec que mai massa perfecta es feia el dissabte i d´aquí la dita.

En canviar l´estació, sobretot després de l´hivern per preparar l´estiu i a l´inrevés, el trasbals casolà era llarg i difícil. Es treia la roba que pertocava i amb olor de càmfora que es posava als armaris per evitar que les arnes la roseguessin i es llançaven aquelles peces que es consideraven massa velles, descolorides i/o passades de moda.

Pensant en les incongruències que tenim ara mateix en la política, un veritable desastre, he pensat en aquesta tan comuna manera de dir catalana que encara s´aplica quan fas neteja de peces que han perdut la utilitat. Per què no fer un bon dissabte i treure de circulació tota la colla d´inútils, i n´hi ha molts, que només es dediquen a viure de «la rifeta», com diem en català, o sigui a cobrar i no fer res de bo? Quants polítics enviaríem a l´ostracisme i a pencar com nosaltres els treballadors si volen seguir vius físicament i econòmicament? Jo en tinc una bona llista i suposo que els lectors també. Algú s´atreveix a difondre-la (uf! que llarga!) que ens lliurés d´una vegada per totes de tants inútils que es concedeixen la gran vida a costa del poble? I n´hi ha de tots colors i tendències. És allò de qui posa el cascavell al gat...

Algú ho enten?

Carme Blanch. Vila-sacra.

Hi ha moltes coses que no entenc, suposo que deu ser per la poca cultura que tinc, o a l´edat, per això m´agrada comentar-les i no sentir-me massa ximple:

Un piló de judicis (que no són barats) per arribar enlloc. M´explico:

No sols no es torna ni un euro, sinó que els acusats es van passejant ben mudats i mirant-se a la resta per sobre de les espatlles, passant olímpicament de tot. Ah, i per a acabar-ho d´adobar, després de no tornar ni un euro, diuen que els posaran a la presó, o sigui que els haurem de mantenir fins que en surtin o es morin, i tot això sense tornar ni un euro.

No cal que posi a què em refereixo, perquè segur que tots ho heu entès.

Pregunto, no seria millor enviar-los a Suïssa, a Panamà o a on sigui i que tornin el que han robat?, embargar propietats i vendre-les per recuperar efectiu? I que d´una vegada per totes que paguin.

El PP i la malenconia (una història fictícia,

o potser no tant)

Juan Carlos Alonso Anglada. FLAÇÀ.

7 d´octubre de 2016. Declaracions de Soraya Sáenz de Santamaría: «... a la Generalitat, desde luego, seguir en este empeño a lo único a lo que le va a conducir es a la melancolía, porque el Estado de derecho es en esto muy firme y muy claro».

Octubre de 2017. Conversa entre Soraya i Mariano:

- Recordes Mariano quan Catalunya era España...?

- Ai, sí... i Balears i Euskadi.

- Sort que encara ens queda València...

- No sé si fiar-me´n, que estan a punt de fer el pas també.

- Ostres, Mariano, on anirem a la platja l´estiu que ve?

- Bé, ens queden els pantans de l´avi Paco a Extremadura...

- Sí, i el Manzanares...

- Refotre, Soraya, quina melancolia...

Millorar el món

María Àngels Mató i Pallí. girona.

He pogut escoltar tot veient el telediari aquesta frase... «aquest món que està malalt». I penso: el món està malalt perquè moltes persones «massa» estan -volent o sense voler- fetes malbé.

Per què els telediaris són -notícia rere notícia- tan negatius? Els fets que s´exposen, perquè han succeït, són molts d´ells contra natura. Què vol dir contra natura? Que els qui fan allò malbaraten la societat i es fan malbé ells mateixos com a persones; per més que -de moment- sembli que obtenen cert benestar, plaer o minsa felicitat d´aquell comportament. Obrar contra naturalesa vol dir actuar sense ètica, prescindint de la llum de l´ètica.

L´ètica indica quines són les accions i quins els comportaments que fan la persona més persona i la societat més bona i més justa. Per què no tenim més cura de viure èticament? Per què -tot i els problemes que van sorgint en el comportament de persones molt joves, fins i tot quasi infants- la televisió continua oferint contínuament -mitjançant sèries o pel·lícules, i fins i tot dibuixos animats- exemples de comportaments no ètics? Per respecte a la llibertat d´expressió?

I no hi hauria algun bon professional que, també en nom de la llibertat d´expressió, oferís -a través de televisió- alguns programes, sèries, pel·lícules (ja n´hi ha però escasses) que afavorissin l´educació dels infants en el comportament ètic? i que animessin els adults a ser millors? Exemples d´esforç en el compliment del deure, d´il·lusió pel treball, d´honradesa, de fidelitat en l´amistat, d´estimació amb sacrifici, de respecte a la paraula donada, de respecte per la vida i el cos dels altres, de generositat, de justícia amb els -no per menys dotats per la salut o pels diners- menys dignes, d´amor a la veritat.