La foto del mer gestor socialista obrer (?) i espanyol Javier Fernádez Fernández a la Zarzuela, amb el rei Felip VI, és la prova gràfica que a voltes la democràcia és una estafa. Què hi feia, allà, aquell home? A banda de Susana Díaz, Guillermo Fernández-Vara, Emiliano García Page i Ximo Puig, a qui representa que representava? Els electors del PSOE? Ehem. Els militants? Ehem, ehem. De tan inaudit tot plegat resulta creïble. Aquests són (una part de) l'esquerra que tenim, però que no ens mereixem: la sinistra sinistra maldestra que s'ha ficat a la gola del llop no pas en el nom del pare, sinó de la mare (pàtria).
Agenollats davant del líder impassible Mariano Rajoy, Fernández Fernández i companyia han condemnat el partit de la rosa a una pena llarga i amarga. L'abstenció tot just comença, camarades: ara l'heu exercit en nom de l'estabilitat; demà, l'exercireu en nom de Brussel·les (venen -sense diacrític- retallades, progres); demà passat, la posareu en pràctica perquè farà mal temps i demà passat no l'altre us la posareu a la boca perquè la terra és rodona.
L'abstenció, camarades, us complica molt ser oposició de res ni de ningú, perquè no dir ni sí ni no és de pusil·lànimes i els pusil·lànimes no saben que tenen dret a queixar-se. Heu preferit, camarades, conservar un grapat de diputats a jugar-vos-la en unes terceres eleccions que hauríeu perdut (novament) amb estrèpit, sí; però us haurien retornat certa dignitat política, que avui en dia val el seu pes en or. Sap greu pels del «no és no»: ja poden anar predicant la paraula de Pedro pel desert que ben pocs els escoltaran, perquè el que compta, camarades, és l'abstenció i perquè resulta missió impossible avançar per les dunes amb els pantalons abaixats fins als turmells i caminant com els pingüins.
Amb vosaltres, Fernández Fernández i companyia, comença el canvi polític a l'Espanya de la Gürtel i de la Púnica, de Bankia i dels ERE andalusos: nou govern, mateix líder, mateix partit, mateixes polítiques, mateixos problemes, mateixos drames, mateixes comèdies. Mateixa misèria.
Piove, governo ladro!
