Greu error d´un conductor de la grua municipalJosep Agustí girona

Aquest dimarts, a dos quarts de sis de la tarda, vaig tenir un gran ensurt. Travessava amb el meu fill de set anys un pas de vianants semaforitzat de la carretera de Barcelona, el que hi ha a tocar del supermercat Dia, quan una grua de la Policia Municipal que circulava en direcció a l´Hipercor va trepitjar amb decisió el pas zebra. Seguidament el vehicle de servei públic va maniobrar fins a col·locar-se a sobre l´esmentat pas de vianants, amb la intenció d´enfilar cap al carrer Francesc Ciurana, o de tornar en direcció a Marquès de Camps. Mentre es col·locava, em vaig mirar el servidor públic i amb la mà que no estrenyia la del meu fill espantat em vaig picar repetidament una galta. Llavors la persona al·ludida em va aixecar el braç de manera grollera, suposo que discrepava del meu punt de vista. Ara per escrit jo em reitero en el meu posicionament: crec que les normes de circulació són d´obligat compliment per a tothom, també per als que sancionen quan no es compleixen i que aquesta persona dimarts va cometre un error gravíssim. Si ell continua discrepant del meu punt de vista té l´opció de defensar-se des d´aquí. El que no considero optatiu, sinó absolutament obligat, és que els comandaments de la Policia Municipal investiguin aquests fets.

La Memòria Històrica de Celrà i RajoyJaime Serrano de Quintana President de l´Associació Cultural Gerona Inmortal

Hem pogut llegir -no amb sorpresa, però sí amb indignació- en l´exemplar d´aquest diari de data 19 de novembre, a la pàgina 12, la ressenya de l´actuació administrativa de l´ajuntament de Celrà que va consistir en la retirada del monòlit que hi havia a l´entrada de la localitat, així com el canvi de nom d´alguns carrers. El primer fet ens sembla un acte mesquí i vergonyós, fill de la ignominiosa i sectària llei zapateril anomenada de Memòria Històrica. Pel que fa al segon fet, i centrant-nos ens els heroics màrtirs Germans Sàbat, volem fer dos aclariments sobre l´article.

En primer lloc els Germans Sàbat no eren dos, como diu l´article, sinó tres: Lluís, Josep Maria i Carles.

En segon lloc, deixar palès que qualificar-los de «morts franquistes» sense afegir més és només una aproximació a la veritat, en tant que no es poden qualificar de manera genèrica de «franquistes», atès que el franquisme neix l´1 d´abril del 1939. Els germans Sàbat pertanyien a les Joventuts Tradicionalistes abans de començar la guerra, i a més perquè no van ser merament uns caiguts en el fragor de la batalla, sinó que van ser assassinats amb tota premeditació i traïdoria el 24 d´agost de 1937, a Codo, quan eren als seus llits reposant de les ferides. Fet criminal íntimament unit al vil assassinat del seu pare Alfons, cremat viu el novembre de 1936, també per la seva ideologia carlista, pel tristament recordat Comitè d´Orriols.

El més vergonyós del fet que comentem, no és l´actuació de l´Ajuntament de Celrà, governat al cap i a la fi per la CUP, sinó l´actuació covarda i entreguista del govern de Mariano Rajoy en no derogar la llei promulgada pel seu antecessor, quan tenia la majoria absoluta al Congrés i malgrat la seva promesa electoral.

El dia de la dona maltractadaElysa Berloso Ros GIRONA

Què fem, parlem de la dona maltractada?, de la dona malestimada? De l´home maltractador mancat d´empatia, per convertir-se en un ésser bàrbar? Parlem de la dona maltractada 365 dies a l´any ! La dona maltractada es mereix el silenci. No és una dona estúpida, inculta. És una dona amb els límits dels valors mal entesos i al costat d´una persona que no sap estimar, que estima malament i aprofita desfer-se´n de la seva barbàrie.

Jo sóc una dona maltractada, i quan sento la culpabilitat; que és una de les moltes taques que et queden; remuntes al final de la infància al llindar de l´adolescència i recordes... confusió en la utilització des valors que tanmateix comencen en la teva vida, a dificultar-te amb normalitat la comunicació, la relació, el carrer, moltes actituds, comportaments, converses... i sense adonar-te´n i com que tots busquem el benestar, només empatitzem amb persones que estimem malament, dominants i que maltracten.

No hi ha espai com per explicar, i esplaiar-se més en el tema; perquè és molt profund; però tampoc deixaré de banda el ­senyal que és més dolorós, terrible, horrorós... per sobre de tot i qualsevol mal; excepte la mort d´un fill, la incapacitat (en un tant per cent molt elevat) de recuperar relacions.

També vull dir molt ràpid que quan has estat una dona maltractada, i posteriorment ho treballes, aprens què es estimar, i per tant, el que no es vol i que forma part de les deixalles. Una faceta del maltracte en si, és el secret o secretisme en el qual es converteix tota la vida que t´envolta. És un impossible encetar pautes per acabar amb tot això. Sí, canviar patrons de conducta, valors en la família, visions i perspectives diferents poden ajudar a trobar una solució més encertada.

Tenim drets. Però les pautes i recursos presents manifesten un malentès del maltractament. «Qui pica a una dona, pica a tota la humanitat».

Llums de NadalEulàlia Isabel Rodríguez Pitarque TORROELLA DE MONTGRÍ

L´encesa de llums de Nadal ara resulta que en alguns llocs no va ja lligada a la festivitat tradicional en concret sinó a la recentment importada del Black Friday. Per la resta, ja fa temps que per a moltíssims de nosaltres el fet simplement només assenyala l´inici de la campanya publicitària comercial potser més important de l´any. A poc a poc, doncs, es va convertint aquesta data que en un principi és religiosa i tradicional en una altra de purament comercial. Qui sap si ja hem més que arribat a aquest darrer concepte només en la mentalitat d´una majoria, amb un oblit o desconeixement creixent del motiu històric i religiós de l´origen. És possible que de sempre la celebració hagi tingut una part de consumisme, però no mai com ara.

A la vegada, la decoració nadalenca va perdent el sentit original; tot i que encara, per sort, hi perduren els llums en forma d´estel. Amb el temps, però, gens no m´estranyaria de veure-hi llums que inicien les festes amb forma de gall dindi.