Res hauria de sorprendre'ns a la Itàlia sovint governada per Berlusconi. Aquell primer ministre canzonettista era visitat entre elogis per Zapatero i els seus ministres, mentre desgranava el seu repertori d'acudits. «Quan demano a una dona per tenir sexe amb mi, el 30 per cent diu que sí, i el 70 per cent diu, com?, una altra vegada?». A Europa, un Trump no seria novetat, però fins el bromista magnat ha reconegut que el seu rival Matteo Renzi ha complert amb la paraula de dimitir si perdia el referèndum. El líder del centreesquerra, que va camuflar el dopatge d'una minoria majoritària amb la desaparició del Senat, exemplifica el bon humor en assumir la derrota. «He perdut jo. Volia reduir el nombre de poltrones, i la poltrona que salta és la meva».
La comparació amb Espanya sorgeix inevitable. En sis mesos es van repetir les eleccions generals, amb els mateixos quatre candidats rellevants. I si s'haguessin convocat uns tercers comicis, el quartet pretenia tornar a presentar-se sense fissures. De fet, aquí segueixen, excepte el degollat per les seves pròpies hosts en una cerimònia que amb un altre mamífer com a víctima encaixaria en el maltractament animal. El beneficiari del col·lapse, un tal Rajoy, va perdre seixanta i cinquanta diputats respecte al seu recompte de 2011, però no hi havia manera de treure la paraula victòria de la boca. Cap dels quatre ha reconegut encara la derrota. Comparin amb el Renzi de mitjanit, «el 'no' ha vençut de manera extraordinàriament neta».
El primer ministre només va cometre un error en el seu comiat, en sentenciar que «a Itàlia no perd mai ningú» en un clar lapsus geogràfic, ja que està clar que es referia a un altre país. A Itàlia es dimiteix immediatament, un fenomen paranormal a Espanya que també freqüenta el Regne Unit de Cameron, mentre la França d'Hollande ha inventat la dimissió preventiva. En canvi, el quartet espanyol llueix múscul amb galanor, tocats els seus integrants per un providencialisme provincià. No està clar que Europa necessiti guanyadors com el Moviment Cinc Estrelles, però no li vindria malament una collita de perdedors amb l'estil de Renzi.
