Sempre s'ha dit que el diner mou el món, però sempre s'ha dit en sentit negatiu i amb una certa ironia. Ara, però, ho veiem més clar que mai. Des de tots els àmbits se'ns vol fer creure que l'economia és el més important de tot, i que per l'economia s'ha de sacrificar tot, fins els drets més fonamentals de les persones. Les mentides i enganys repetits es van fent habituals i creïbles. Així passa amb l'economia, que utilitza també aquesta estratègia perversa.

Ara fa dos mesos, el passat 7 d'octubre, commemoràvem per 6è any la Jornada Mundial pel Treball Decent, promoguda per l'OIT. I no és perquè sí, cal insistir, mentalitzar i denunciar les situacions que generen un malestar creixent i anul·len els Drets Humans i laborals més fonamentals. Justament el 10 de desembre és el Dia Internacional dels Drets Humans.

Rebem de molts països del sud dades esgarrifoses de milers de persones que són literalment explotades, amb salaris de misèria i més de deu hores de treball diari, sense descans setmanal, ni assegurances, ni autorització d'entrada a sindicats. I no tan lluny, tenim a les comarques gironines empreses que obliguen els seus treballadors a fer-se autònoms per obtenir un guany més alt i seguretat per a l'empresa en detriment del guany i seguretat dels treballadors. Tot això és una degradació del món laboral.

El treball decent és un dret de tota persona humana i les institucions, començant pels estats, l'han de defensar. Un treball és decent, entre altres coses, quan va lligat a un sou digne, que permeti l'accés als béns que són indispensables per a tothom.

Però difícilment es podrà aconseguir un objectiu tan bàsic com tenir un treball decent i un salari digne mentre imperi sense cap obstacle, en l'àmbit mundial, l'economia especulativa i el poder dels mercats financers, que busquen el màxim guany amb el mínim esforç i no admeten ingerències ni regulacions. Aquest sistema econòmic sotmet els estats al seu poder i els obliga a retallar els Drets Humans. Per tant, és un sistema econòmic que va contra els Drets Humans.

Amb aquesta permissivitat econòmica s'arriba al punt que el treball ja no garanteix sortir de la pobresa. De fet, va creixent el nombre de treballadors pobres. No hi ha un equilibri entre el treball i el salari. Constatem que el treball no garanteix un salari digne i suficient, que és un dret a defensar. No podem amagar que l'atur, la falta de subsidis i la pobresa, que van en augment, són un atac als drets i a la dignitat de les persones i de les famílies.

Ens cal estar alerta i sortir al pas a tot allò que ens va deshumanitzant i destruint el sentit comunitari i social de la persona. Com diu el papa Francesc «Avui hem de dir: no a una economia de l'exclusió i de la desigualtat, aquesta economia mata». Per això, com diu el Consell Pontifici de Justícia i Pau: «S'imposa urgentment una reforma del sistema financer i monetari internacional, en la perspectiva d'una autoritat pública amb competència mundial».

Creiem que l'economia del bé comú, l'economia que beneficia la persona i la societat, amb un treball decent i un salari digne, no només són possibles, sinó necessaris. Hi ha realitats magnífiques, com són les cooperatives, que ho demostren, realitats que cal ampliar i fer conèixer.