Cartes

gemma mira bussó girona

En primer lloc aclarir que si totes les meves cartes van dirigides a vostè, encara que el seu fonament sempre és sobre propostes a l´Ajuntament, és perquè crec que la seva difusió en aquest diari permet que altres opinin sobre el tema, en contra que si anessin dirigides a l´administració, només es tindria en compte l´opinió del responsable, i mai coneixeríem el motiu de la seva decisió sobre el particular de la carta.

El tema és fer-me la pregunta de per què hi ha la Línia 1 i la Línia 2. Segons tots els fulletons del servei, la Línia 1 fa el recorregut Montjuïc-Avellaneda, i la Línia 2 el que va des de l´Avellaneda a l´hospital Josep Trueta.

Aquesta especificació porta a moltes confusions entre els nous usuaris, ja que pensen que això indica que cadascun d´aquestes destinacions, són principi i final de cadascuna de les línies. Desconeixen totalment la simbiosi que es realitza entre les dues línies en el punt de l´Avellaneda.

Crec que seria molt més entenedor que la línia s´anomenés sota el recorregut: Montjuïc l´Avellaneda - Hospital Josep Trueta - Avellaneda - Montjuïc.

D´aquesta senzilla manera, només canviant el rètol lluminós dels vehicles, i deixant solament el recorregut com la Línia 1, tothom sabria que no ha de fer cap transbord per anar de Montjuïc a l´hospital Josep Trueta, o bé fer el recorregut en sentit contrari: Hospital Josep Trueta-Montjuïc.

Ja farà un parell d´anys, en agafar la línia 1 a l´hospital Josep Trueta, uns coneguts del meu avi esperaven l´autobús de la Línia 2, per baixar als jutjats i allà agafar la línia 1 per anar a casa seva, que estava situada al començament de la pujada de Palau. La seva alegria va ser gran quan els vaig dir que no baixant de la línia 2 també arribarien al seu destí.

Onada de delictes

jordi sánchez sant antoni de calonge

A Sant Antoni de Calonge, en qüestió de poc temps hem tingut: Robatoris a vehicles o trencament dels vidres (a vegades un cada nit.). Robatoris a garatges. Robatoris a domicilis de primera residència, també de segona. Robatoris a establiments de restauració, també de comerç. Inseguretat en caminar per segons quins carrers segons quines hores de la tarda o entrada nit, fins i tot a ple dia. Actituds barroeres per part de segons quins «veïns». «Trapicheo» descarat al carrer tan li fa de dia com de nit. Ull! Al costat de la escola, això sí, tenen vista que no sigui a l´hora del pati, ni a la sortida.

Tot això passa en un radi de cinquanta o cent metres amb un àmbit de quatre carrers. Per tot això demano a les autoritats municipals que en lloc de gastar-se diners amb segons quines «millores», puguin ser per exemple amb unes càmeres de seguretat als ­carrers o més pressió de la Policia Municipal o Mossos d´Esquadra per poder pressionar aquests nouvinguts veïns.

Animals de companyia

Lluís Torner i Callicó girona

Atenent a allò que diuen que, als que ja tenim una edat, un animalet de companyia ens va molt bé i que a més és un bon motiu de distracció. Ves per on, ens vàrem animar i parlant-ne amb la família, adquirírem una gosseta, petitona, això sí, ja que vivint en un pis seria el millor.

De distracció, podem assegurar que ens en dóna, massa i tot, ja que se l´ha de treure com a mínim tres cops al dia, intentar d´ensenyar-li a comportar-se i posant-hi bona dosi de paciència, perquè els cadells són nerviosos i ho roseguen tot. Ah! I també cal procurar que no cridi massa, no fos que molestés els veïns.

Això sí! Quan la traiem a passeig ens fa adonar de la diferent manera com se la mira la gent que ens passa pel costat: hi ha qui ho fa amb simpatia, i fins fent-li una festa, d´altres -els més- en passen indiferents, pe­rò... ah noi! també hi ha els que no poden amagar el seu menyspreu, i ai! si la gosseta -que sembla que ho noti- se´ls acosta massa, fins hi ha qui, a part de la mala cara, rondinant diuen: Potser que vigili, eh!

Ara bé! Això sí! El que lamentem més és veure la manca de civisme d´alguns dels amos, que passen de recollir els excrements; ja que als que sí que en tenim cura ens fan sentir malament, perquè essent lògic que la gent es queixi, passa que paguem els justos pels pecadors.

Resumint, abans de comprar un cadell, penseu-hi seriosament, fa molta gràcia quan el veus, però dóna feina quan és teu; si ho mesureu i ho teniu clar, el secret és: S´han d´estimar! I ja se sap que l´amor també requereix esforç.

Black Friday

Carles Mallart Girona

Diverses són les teories que asenyalen la procedència o inici de l´ara famós «Divendres negre» possiblement les més esteses són dues, una que ve de l´esclavitud i l´altra d´un mal dia de la policia de Filadelfia. No deixa d´ésser una llegenda estesa amb el famós «boca-orella» des de fa molts anys, la qual cosa si bé li treu tot rigor històric és creïble que vingui de l´esclavitud. El dia després d´Acció de Gràcies, molt important per als americans, els comerciants d´esclaus els venien amb descompte per ajudar els propietaris de les plantacions per al proper hivern i d´aquí pretesament el nom. Això era al voltant de la decada del 1870 al Mississipí, una forma d´allargar en els temps l´esclavitud que havia estat abolida. No hi havia transacció econòmica, els esclaus eren compensats amb menjar i sostre, això permetia augmentar més aquest mercat d´esclaus.

Aquest enamorament d´aquest tipus de compres podria ésser una forma de mantindre les esmentades tradicions d´esclaus. Certament fa pensar. I atenció a la dada, l´esmentat divendres negre ja és la segona data més important de l´any en compres al nostre país, amb aires de posar-se al capdavant a no tardar. A casa nostra estem observant el desenvolupament d´una sèrie de portals, amb ofertes molt agressives, on tot l´any ofereixen importants descomptes alguns d´ells il·lusòriament fins a un 80% que tot plegat pot portar a la desaparició del petit comerciant que hi ha a tot petit poble, o a les nostres ciutats, cosa que els és impossible de lluitar contra les grans marques i tard o d´hora pot ser nefast per a la vida dels nostres barris, que es podrien convertir en barris desèrtics o purs dormitoris.

Alerta total. No ens estarem convertint en «súper esclaus» del consum? Poca broma.