Tinc son, molta son. Tinc molta son perquè ahir (abans-d'ahir per al lector) feien l'últim capítol de Merlí i el volia veure i es va acabar gairebé a les dotze i entre rentar-me les dents i recollir una mica me n'he anat a dormir a quarts d'una i avui el despertador ha sonat a les set, com cada dia, i ja es veu que amb menys de set hores de son no n'hi ha ni per començar. Que els programes de la tele de màxima audiència els fan massa tard ja ho hem dit i repetit i es comença a fer avorrit. No per això deixa de ser un problema. Però és esperançador que comencem a parlar de la reforma horària seriosament. Hi ha unes quantes empreses que ja fan proves pilot i la Generalitat s'ha compromès a fer canvis a la normativa el 2018. Però com seria un horari sensat i reformat?

Seria una cosa així. Ens despertaríem aviat i començaríem a treballar abans, a les 8 (amb flexibilitat per permetre la conciliació familiar). Aquestes dues hores per dinar que no tenen cap sentit desapareixerien i faríem una petita pausa de mitja hora, cap a la una, per fer una mena d'esmorzar-dinar (allò que en castellà seria el almuerzo o en anglès, el famós brunch). A més a més buscaríem estratègies per no perdre el temps a la feina, que se'n perd molt: limitar l'estona de les reunions (que tinguin hora d'acabament) i limitar, també, les reunions, perquè està demostrat que la majoria no serveixen per a res. Es potenciaria també la feina a distància: hi ha moltes coses que es poden fer des de casa i guanyaríem el temps de desplaçament. Tot això ens permetria sortir de la feina entre les quatre i les cinc de la tarda. Tenint en compte que hi ha gent que plega a les set o a les vuit, hem guanyat moltes hores! En el cas de les botigues és una mica diferent, però sembla que la idea és que ens acostumem a anar a comprar abans (ho podrem fer perquè haurem plegat abans). En una prova pilot organitzada per l'entitat Slowshop fins i tot Inditex es va avenir a tancar a les set de la tarda i va funcionar molt bé. Amb totes aquestes mesures, i si a més a més eliminem el canvi d'hora, recuperaríem les dues hores de desfasament horari que tenim amb la resta del món.

Dormir és important. I tenir temps lliure per fer el que ens vingui de gust, també. Hem passat uns anys en els quals dormir semblava una debilitat -ui, no, jo no dormo, tinc massa feina, dormir és de covards. És un error. Si no dormim no estem bé ni físicament ni mentalment i això ens fa menys productius i més infeliços. Ah, i més obesos, segons els últims estudis. Ho explica Arianna Huffington en un llibre que es diu La revolución del sueño: estem dissenyats per dormir entre set i nou hores i si dormim menys, no funcionem. Hi comença a haver directors de grans empreses, grans professionals, que reivindiquen la necessitat de dormir. Aquest és el camí. Com diu un anunci d'una companyia d'assegurances que m'agrada molt: #Duerme1HoraMás. Doncs això. I a descansar. I a relaxar-se. I a anar a cine un dimecres a la tarda, i a berenar, i... sona bé, oi?