He tingut la sort de rebre el llibre Poesia Contracultura Barcelona. Un volum magnífic que David Castillo i Marc Vallés han fet sobre poetes maleïts. Expliquen una època d'absenta i altres licors. Èpoques de córrer rere textos inacabats. Anys convulsos i degotats entre els seixanta i setanta. Cercar la veu al marge de tot. Algun va publicar obra. La droga que recorre el llibre no és imaginària sinó física -agulles i enigmes. Metàfores-. Els poetes, gent avisada, sabien coses que els pobres diables de classe mitja no enteníem. Això formava part d'una seqüència que cadascú va triar. Escollir era la qüestió. Contracultura és el concepte que recorre el llibre -vintage de categoria-, idea llunyana i mitificada en la qual ens arrapàvem. Anar lluny, perdre Barcelona de referència -a l'Índia et podies drogar amb quatre duros. Anar-hi, però, era un esforç, una complicació. Malos tiempos para la lírica, cantaven Golpes Bajos. La vida i la mort de tots va anar acompanyada de rituals impensats i vides mutilades. Tots anàvem en contra de tot, tots eren «progres» i llibertaris. Ànsia de ser. Ser Rimbaud i traficar amb armes a l'Àfrica. Allò que volíem ser i no vam aconseguir. Testimoni funerari de grans il·lusions. La droga recorre les planes. La poesia és testimoni d'agulles i gotes de sang. Poesia recuperada entre retalls de premsa i fotos. Cada època interessant mereix un llibre com aquest. Als poetes els vam conèixer amb el pas del temps, l'Enric Cassases n'és un supervivent. Divuit poetes d'una generació «underground» en la Barcelona pre-olímpica. Vida de personatges anònims i d'altres coneguts com Roberto Bolaño, Pau Maragall o Jordi Pope. Poesies recitades als bars de Gràcia i el goig d'escoltar els poetes. Aigua vessada. Plec de poetes de geografia concreta -urbana. Homenatge als amics morts. El llibre s'acosta als fanzines, discos, còmics, llibrots i grafitis. Testimoni d'alçada. L'ha escrit gent assenyada que ret un sí senyor als caiguts. La contracultura no era maoista, tampoc cubana ni estalinista era un intent de fer les coses diferent al que vivíem cada dia, alternativa se'n va dir més endavant. Cenetistes i llibertaris. De joves, contracultura volia dir anar contra del corrent general. Llegint el llibre d'aquests poetes m'adono que era un món amb moltes idees i energia i, potser, un excés de droga. Terra cremada. Llegiu-lo perquè és el testimoni d'una època. És diu Poesia Contracultura Barcelona i l'ha publicat el sistema: L'Ajuntament de Barcelona.
