Cartes

joan janoher i sadurni forallac

Com podem definir el programa polític dels populars, dintre l´opció aparent d´obrir-se al diàleg envers Catalunya. Com sempre passa, no deixa de ser una pantomima de l´exercici habitual de l´Espanya colonial, almenys els moviments adreçats per la possible proximitat de posar-ho a la pràctica, resulta prou irònic. Com es pot entendre que vulguin parlamentar amb el nostres caps de govern, per aconseguir treure a la llum la possibilitat d´adaptar-se al pensament català? Crec que la iniciativa de poder programar una trobada amb consistència passava per dirigir-se en primer terme al nostre president, Carles Puigdemont. Res ha estat tan allunyat del contacte possible amb ell; essent, el primer pas en fals i tendència humiliant, la seva actitud. Mai s´ha de donar l´esquena al nostre cap per entrevistar-se primer amb partits de l´oposició. Ha estat una relliscada política sense precedents, una errada feta per la Soraya, amb doble intenció de l´estat.

El que s´hauria d´haver vist com un pas diplomàtic, s´ha convertir en un greuge comparatiu sense precedents dintre l´àmbit democràtic i polític. El que pertocava era un altre escenari en funcions de poder: no caure en el menyspreu de la institució catalana. No deixa de sorprendre´ns les formes i les mancances del domini dels protocols que s´han de conèixer i respectar. Per això, senyora Soraya, vostè s´ha equivocat. Si aprèn a respectar-nos, de ben segur que trobarem el camí de la bona entesa.

Nadal, per a qui?

aroa lópez girona

Els carrers són plens de gent: gent que camina sota la pluja de llums que envaeix els carrers gironins, gent que pensa «Ai, no sé pas què comprar al meu fill per Reis» o «Avui compro loteria, que segur que toca»; gent que arriba a casa i es treu l´abric, s´asseu al sofà i espera que sigui l´hora de sopar. Aquesta és la gent que tu i jo veiem. Però i la gent que no passeja pels carrers sinó que hi viu? I aquella gent que aquesta pluja de llums la veu dia rere dia mentre és al carrer demanant almoina? La gent que no pensa què comprarà al seu fill sinó com s´ho farà per donar-li demà de menjar, la que desitja amb totes les seves forces que, ja que s´acosta el Nadal, la gent sigui més generosa i el banc d´aliments sigui ple. I és que tot i que aquesta gent ni tu ni jo la veiem hi són, i no només al Nadal, hi són tot l´any. Diuen que el Nadal és temps d´amor, i l´amor és generós, aprofita´l.

Consumisme nadalenc

anna membrive pérez gironan Arriba el mes de desembre i amb ell els preparatius de Nadal. Arriba el Nadal i sembla que una onada de consumisme ens empenyi a comprar compulsivament. Aquesta tendència al consumisme nadalenc ens és imposada per la societat en la qual vivim actualment. Però ens hem parat a pensar si realment comprar és necessari per a nosaltres? Aquestes compres compulsives passen des de la loteria de Nadal (que, en molts casos, es comença a vendre ja des del setembre), les decoracions nadalenques (arbres de Nadal, els ornaments per l´arbre, decoració per la llar, llums...), regals, etc. Aquest consumisme innecessari nadalenc encara accentua més la desigualtat que vivim actualment. No fomenta valors com la igualtat, la solidaritat, el compromís amb la societat, no. Accentua valors com per exemple la desigualtat, la insolidaritat i la diferència social (des de l´aspecte econòmic). En aquest sentit, i des del meu punt de vista, crec que fer regals està bé, però no en excés. Està bé demostrar als nostres éssers estimats l´afecte i amor que sentim per ells, però no fa falta que els ho demostrem amb un munt de regals o regals econòmicament molt elevats. En definitiva, hem de gaudir d´aquestes dates nadalenques rodejats dels que més estimem i fent ús del nostre seny per no caure en els excessos consumistes. Bon Nadal!