La Comissió Europea va demanar el passat dimarts 26 de novembre la col·laboració dels líders religiosos de les diferents confessions existents a Europa per defensar els valors europeus i per frenar la invasió de moviments populistes, xenòfobs i integristes.

Sembla que els dirigents europeus volen canviar el rumb de la nau que condueixen, fins ara moguda per unes elits de mentalitats tecnòcrates, buròcrates i mercantilistes a la cerca del valor econòmic com a bé suprem. El resultat ha estat que... «la lògica del sentit ha estat substituïda per la lògica del consum» (Lipovestky, La era del vacio).

Serà difícil moure aquest gegant consumista que ens consumeix i ens ha deixat sense ànima. Caldrà que recuperin les veles de les seves arrels culturals, massa temps oblidades a la bodega de l'embarcació, i les despleguin per rebre els vents de l'esperit que provenen tant del nord, com del sud; tant de l'est com de l'oest i condueixin la nau europea vers l'Ítaca dels valors.

La nostra civilització ha mamat dels dos pits de la jove Europa, mítica divinitat grega que va enamorar el déu Zeus. Un pit ens ha donat la cultura grecollatina i el pensament semita-cristià (jueus, musulmans i cristians). L'altra, la Il·lustració. Podem dir, doncs, que hem mamat de la «Fe i la raó».

No podem prescindir ni de la fe, ni de la raó. Hem de raonar la fe i hem de donar esperança a la raó. La fe sola pot esdevenir dogmàtica, integrista, intolerant, absolutista i amb afanys de poder terrenal que han conduït a la guerra. La història ens ho ha demostrat, però també la història ens ha demostrat que la sola raó, sense una visió transcendent, sense un Déu, ha propiciat els mals més recents de la nostra història. En cinquanta anys varen transitar per Europa dues guerres mundials, diversos sistemes totalitaris que derivaren en molts Auschwitz i Gulags que ens han mostrat la cara més abominable de l'ésser humà. A la vista d'aquets fets històrics, Jürgen Habermas, un dels més influents filòsofs contemporanis, sosté que... «una política humana i democràtica ha de basar-se en normes morals que les sapiguem verdaderes» (J. Habermas, Entre naturalismo y religión)

Enfortim la fe i enfortim la raó, creant ponts de comunicació i diàleg. Diàleg recíproc entre religió i ciència, religió i cultura, religió i política, religió i art, però també entre les diferents creences religioses i els diferents moviments socials culturals i polítics.

S'ha girat molta feina als diferents líders religiosos, receptors de l'encàrrec del comissari d'immigració, Dimitris Avramopoulos, i del vicepresident primer de la Comissió, Frans Timmermans, que han subratllat: «Arribar a totes les comunitats siguin del credo que siguin i vinguin d'on vinguin per millorar la integració i la cohesió social»? «Aquest diàleg ens ha d'enfortir en els valors que ens uneixen i ens ha d'ajudar a superar tot allò que ens divideix».

Una primera feina ha d'ésser, al meu entendre, procurar que els mateixos feligresos estiguin ben formats en matèries socials i comunitàries que facilitin la convivència. Entronitzar el concepte de persona, de família, el sentit de la propietat, el treball humà, la vida econòmica, la comunitat política a la llum de les pròpies creences i valors ha de ser un programa prioritari que esdevingui en programes d'acció que motivin al canvi de mentalitat i actitud, perquè «L'exemple és l'únic argument efectiu de la vida civil» (Edmund Burke, pensador polític britànic 1729-1797).

Per aterrar al camp pràctic, vull acabar aquest treball amb un prec dirigit a l'Institut de Ciències Religioses de Girona: Donin acollida al repte de la Comissió Europea amb la creació d'un curs sobre la doctrina social de l'Església. Gràcies!