El diccionari defineix el terme model amb diverses accepcions i una d´elles és la representació d´un ideal d´un aspecte concret de la realitat per tal de poder ser pres com a referència o imitat. De model turístic per a Catalunya en va parlar durant la major part de la seva intervenció el Secretari d´Empresa i Competitivitat del Govern de la Generalitat en un acte recent a Madrid amb motiu de Fitur. Es va parlar de reptes, de model i d´eines per a activar.

Un model conegut, que es destil·la d´instruments tant importants com les directrius nacionals 2020, el Pla estratègic i el Pla de màrqueting de Catalunya elaborats amb el consens del sector. Sobta per tant el recent article del senyor Pere Lladó en aquest diari tot dient entre d´altres coses que «encara es segueix buscant un model pel país».

Quin model turístic necessitem i volem com a país? Ens cal un sector turístic potent que integri una part important de l´estructura econòmica de Catalunya, generador d´oportunitats i de riquesa i que es defensi sense complexos des del sector públic. Un sector que defineixi el seu desenvolupament atenent als criteris de sostenibilitat medi-ambiental, econòmica, social i cultural. Un model en el que es generi ocupació de qualitat i amb remuneracions justes. Un model que afavoreixi la descentralització de l´activitat cap a l´interior i estimuli el reequilibri territorial però sense deixar de pensar ni atendre l´extraordinari actiu que suposa el litoral català ni la potència de la ciutat de Barcelona. Un model que contempli la diversitat del país i la força de les seves destinacions turístiques. Un model que fixi l´atenció en els ingressos generats i no en el volum de turistes. Un model que faci de l´excel·lència, la innovació i el coneixement pilars bàsics de competitivitat del sector. Un model en el que s´estimulin sistemes de governança on la participació sigui molt tinguda en compte. Un model que també sigui generador d´oportunitats per a d´altres sectors productius. Un model que posi en valor els efectes del turisme de caràcter més economicista però també aquells que tenen una component més social i que afavoreixen el contacte entre les persones, un millor coneixement mutu i una major tolerància.

Més enllà de la referència al model, part del seu article es concentrava en analitzar la participació de Catalunya a Fitur i parlava de «ridícul». Honestament he de dir que la seva reflexió em sonava a antic i a temps i pautes de gestió ja superades. Des de Catalunya es participa amb una superfície suficient, amb la voluntat de fer-ne un aprofitament molt professionalitzat, facilitant la generació d´espais de trobada per a la gent del sector, amb la voluntat d´invertir de manera eficient els recursos i evitant unes despeses innecessàries que tampoc farien millor el resultat. Afortunadament al país la majoria de la gent fa temps que creu que aquesta és la via i el que es qüestiona és just el camí contrari del que encara n´hi ha exemples. No crec que calgui ara i aquí fer referència a la llarga llista de guardons que només en els darrers mesos ha rebut la tasca de promoció de l´Agència Catalana de Turisme, alguns dels mes recents en la passada edició de la fira més important del nostre sector al món, la World Travel Market. En tot cas hi són.

Del model tenim molt present la idea d´excel·lència i per tant el convenciment que tot sempre es podrà fer millor, també la nostra feina. Precisament ho tenim present perquè tenim model.