La retirada d´un aliment com el panga, un peix de preu assequible, d´una gran superfície de capital francès fa venir al cap la pregunta: sabem l´origen d´allò que mengem, i si és de qualitat? Aquest peix és un dels més adquirits en els menjadors escolars, i la seva retirada ens alerta que allò barat, vingut de països on la higiene pública i els controls de qualitat no són com els nostres, a vegades pot sortir car. Amb el benestar dels petits no s´hi pot jugar.
En una època en què alguns ciutadans es fan vegetarians, uns segons escullen seguir règims vegans i una minoria es fa crudívora, i quan la gent acut a professionals com els dietistes per millorar l´alimentació i l´estat físic, sabem poques coses dels conservants dels aliments. Vegin unes mongetes envasades en vidre. Duen el conservant E-223, que és el metabisulfit de sodi, obtingut de la combustió de minerals amb sofre. El seu ús està regulat i permès en dosis petites. La carn fresca envasada, per exemple, no es recomana que tingui aquest additiu, i en grans quantitats pot provocar vòmits, asma i al·lèrgies.
Com tantes altres coses, més informació ens ajudarà a dur una dieta més sana, i la vella dita de consumir productes del territori ens pot ser molt útil. Productes frescos comprats a botiga i a mercat, al pagès que encara resisteix i té paradeta. Aliments del país i de temporada, que ajuden a vertebrar i mantenir un territori que perd població i on les feines són poques, és un bon consell. Pel país, per nosaltres i per la nostra salut.
