Aquest dimarts, 7 de febrer, la Teresa Juvé farà 96 anys. Viu, acompanyada del seu gos, a Esclanyà, a la mateixa casa que s´havien construït amb el seu marit, el pedagog i polític Josep Pallach. El carrer porta el nom de Pallach, que va morir en aquest poble ara fa quaranta anys. «Quan ell es va morir, la literatura i l´escriptura em van servir de refugi», em va comentar una vegada. Però la Teresa sempre parla amb serenitat, amb una fortalesa lúcida, amb un deix d´ironia i crítica, si cal. La seva mirada és neta, viva, amarada d´experiència i saviesa. Enraona pausadament, però convençuda, conscient del que ha viscut i per què ha fet el que ha fet.
Va néixer a Madrid, i va aprendre el català gràcies a les cançons que li cantava el seu pare i als poemes de Maragall, de Verdaguer o de Carner que li recitava. Sempre diu que va tenir sort d´estudiar a la Institución Libre de Enseñanza i a l´Institut-Escola Ausiàs March i que d´aquí, i dels bons professors, li ve la passió per la literatura i per la pedagogia. Però la Guerra Civil ho va estroncar tot i la Teresa es va exiliar a Tolosa. El seu pare i el seu germà van acabar al camp de concentració d´Argelers i ella va recollir totes aquestes vivències a la novel·la L´aiguamort a la ciutat. Quan va saber que els nazis havien assassinat un seu company jueu de la universitat, va començar a col·laborar amb la Resistència tot fent d´agent d´enllaç i jugant-s´hi la vida més d´un cop. Els exiliats tenien l´esperança que, amb el triomf dels aliats, la dictadura franquista s´ensorraria, però res no va canviar i la Teresa confessa que «era com si alguna cosa, dins nostre, s´hagués mort per sempre més» (més endavant rebutjaria una condecoració com a protesta perquè el Govern francès havia reconegut la dictadura de Franco). Amb tot, va conèixer Pallach i va saber de seguida que ja no se separarien mai més i així va ser: van compartir l´interès per la pedagogia, per la literatura i pel compromís polític i democràtic. Tots dos van ser molt actius en la lluita contra el franquisme i ell fins i tot va ser empresonat. Des de llavors, la Teresa ha continuat escrivint, reflexionant i llegint amb el mateix esperit crític de sempre: «Amb els llibres que compro ara, madono que el màrqueting ho domina tot».
Cada vegada que parlo amb ella, l´admiro més, l´entenc millor. La Teresa Juvé hauria d´anar a totes les escoles, instituts i universitats del país a explicar la seva experiència, el seu compromís i els ferms valors que han guiat la seva vida. D´això, i no d´altres bertranades, se´n diu educar.
