Idealistes sota les bales és el títol d´un dels llibres escrits per l´historiador anglès Paul Preston, un dels estudiosos més reconeguts de la història d´Espanya, especialment del període comprès entre la Guerra Civil i de la Transició a la democràcia. En aquest llibre, Preston explica la guerra a través de les cròniques que en van fer els corresponsals estrangers que van assistir al conflicte bèl·lic i van informar als seus respectius diaris. Periodistes i escriptors americans, anglesos o russos compromesos amb la veritat dels fets que van presenciar, homes i dones idealistes i arriscats que van voler explicar al món els horrors de la comtessa, davant dels quals no podien restar indiferents. «En el món gris i desconfiat dels anys de la depressió, els èxits culturals i educatius de la República espanyola semblava que eren un experiment apassionant. De tota manera, per a la majoria dels corresponsals, l´element que més els havia decidit a donar suport a la República era la lluita per defensar la democràcia davant l´avanç del feixisme». Van voler explicar totes aquelles experiències que van marcar les seves vides per sempre més. Molts, però, van caure abatuts per les bales. Idealistes sota les bales.
Lluny de casa seva, van venir al nostre país per informar dels esdeveniments que s´estaven produint i es van anar adonant que es convertien en participants més que en observadors. La guerra no era un fet llunyà ni aïllat. La guerra els xiulava ben a prop de les seves càmeres o de les seves llibretes el contingut de les quals oferien al món la tragèdia viscuda en primera persona. Cronistes en primera línia d´un període crucial de la nostra història. Més que cronistes. A les comarques gironines, infinitat de pobles i ciutats convivien amb els bombardejos i la por constant que provocaven. Cassà de la Selva no va ser una excepció: el 29 de gener de 1939, pocs dies abans que els vencedors hi arribessin, va ser bombardejada per l´aviació franquista, amb resultat de 8 morts.
Els enfrontaments entre els dos bàndols van causar la mort d´un soldat republicà, mal enterrat a la cuneta del camí, als afores del municipi, i després traslladat de lloc. Es coneix com la tomba del soldat desconegut. Sembla que es podria tractar d´un brigadista internacional. I he pogut saber, a través de la revista local Llumiguia, que fa dos anys els descendents van venir a la població i van expressar el seu convenciment, per la informació que tenien, que podia ser el seu parent, un jove iugoslau que va morir a principis del 1939. Serà l´única fossa de les comarques de Girona que s´excavarà aquest any, segons el Pla d´excavacions de fosses presentat pel Departament d´Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat. Serà el moment d´esbrinar la seva identitat i, si és així, descansar en pau i la seva família, si es demostra que ho és, tancar el dol després de 78 anys. Una llarga espera de 78 anys per poder honorar com es mereix un de tants i tants joves que van venir a ajudar la República de forma generosa i solidària, en nom dels ideals en què creien.
Morir en terres llunyanes al servei d´una causa tan noble. Idealistes sota les bales.
