Moltes persones estarien d´acord amb aquesta afirmació: en general, l´animal de companyia -un gos, un gat, un canari, etc.- és avui part de la unitat familiar. En aquesta parcel·la, l´auge de l´interès dels analistes sembla haver-se centrat en els aspectes beneficiosos i terapèutics del vincle entre la dona o l´home i la mascota. No obstant això, experts com el doctor Alan Felthous han explorat algunes de les relacions que es produeixen entre la crueltat infantil contra els animals i la conducta agressiva dirigida als éssers humans. En comparació amb els individus que podríem considerar «normals», la majoria dels subjectes que cometen actes violents contra els animals tenen historials compatibles amb un nivell més alt de negligència o de maltractament patern. Si, com hem dit, la mascota està integrada en la dinàmica de la família, pot funcionar com a indicador per detectar abusos dins del nucli. Com ha destacat un altre investigador després de dirigir un estudi pilot sobre aquest assumpte, James S. Hutton, sovint aquells que perpetren greus atacs contra els animals ja eren coneguts pels departaments de vigilància policial o pels serveis socials locals. Per aquesta raó, en determinats entorns, l´estudi de les mascotes en les famílies opera com una eina per al diagnòstic de les denominades «professions humanitàries».
