Londres és potser l´últim lloc del Regne Unit on els ciutadans encara pensen que això que una majoria de britànics hagin votat per liquidar la seva relació amb la UE, és simplement un malson del qual despertaran aviat per adonar-se que no ha estat res, un petit refredat i prou. Però mentre els intel·lectuals, intel·ligents, homes i dones de negocis, artistes i bona part dels londinencs en general segueixen somiant truites, la seva nova primera ministra, la senyora Theresa May, ha estat la primera líder europea a anar a veure al nou President dels Estats Units, Donald Trump. La imatge em va deixar perplex: aquí va una antiga aliada a «llepar-li el cul» a un impresentable, que sembla haver estat elegit per la mateixa classe d´inconscients que havien votat a favor del Brexit. No em puc treure del cap la imatge de la traïció. Però -i si se´n surten? I si els crítics de la UE tenen raó i la Unió realment no serveix per res? Tornarà l´ultradonservadurisme a la Maggie Thatcher? S´acabaran imposant les «tesis» de Trump, que ens volen tornar a una mena de «llei de la selva» en la qual només sobreviuran els més forts? Escombraran els populistes dècades d´avenços socials amb els vots de les classes més febles?

Potser m´he posat un xic massa transcendental, tenint en compte que avui és el «Dia dels Enamorats». És clar que també és l´exemple de com una bona (i populista) campanya publicitat pot arrossegar les masses, però sobretot gent amb molta personalitat i formació (és un sarcasme!), a gastar autèntiques fortunes que generen milers de milions de beneficis a la indústria. Als Estats Units, es va convertir en una festa «imprescindible» el dia que l´empresa productora de postals Hallmark va decidir que un(a) bon(a) americà(na) felicitava a la seva parella el seu amor per correu, la qual cosa va fer augmentar les seves vendes de manera exponencial. Ara, la despesa per cada ciutadà s´ha incrementat un 21,3% (de 108 a 131 dòlars) en només quatre anys (entre 2010 i 2013, és a dir, en plena crisi!). I no parlem d´altres invents que els ianquis han creat només per raons comercials, com ara Halloween, el Black Friday, etc...

La propera dirigent que promet als seus ciutadans més «representatius» tot el que volen sentir és la francesa Marine Le Pen. I les seves receptes per retornar seguretat i creixement al seu país, no tenen res a envejar a les d´en Trump o de la senyora May. Fins i tot ja carrega contra la UE. S´està acabant l´amor entre els europeus? Aconseguiran els populistes retornar-nos a l´edat de pedra? Serem capaços d´aturar la barbàrie? L´amor no s´hauria d´acabar mai. Visca l´amor. Visca el seny.