A casa sempre hem dit allò de qui no té feina el gat pentina per referir-nos a la quantitat de gent que es passa el dia atabalant, criticant o polemitzant sobre temes o fets que no haurien de tenir la mínima transcendència. En aquest sentit és molt lícit que Girona i Celrà s'hagin esverat pensant-se que en els seus respectius termes municipals viurien en directe una mena de desembarcament de Normandia amb trets, canons i exèrcits quan a l'hora de la veritat el que han vist han estat quatre arreplegats vestits de soldats, suant la cansalada per camins de les Gavarres. Calia tant rebombori per tan poca maniobra militar? O potser és que estem tan acostumats a engrandir les nimietats que de qualsevol cosa ja fem una batalla. O no serà què hi ha molt poca feina i la gent s'ha d'entretenir amb alguna cosa?
Sincerament, hem tornat a caure a la frivolitat, quan el rerefons queda sempre en el calaix. El veritable debat no hauria de ser si quatre soldats fan una ruta a peu per les Gavarres (a mi sincerament em fan menys por aquests que algunes colles de caçadors animats per la passió de carregar-se tot el que es mou), sinó, si cal o no, en els temps actuals, tenir soldats, quan la seva tasca principal s'ha acabat reduint a passar l'estona fent allò que diuen maniobres, que no deixa de ser una mena de juguesca, o bé intervenint en tasques solidaries i humanitàries, quan no deixa de ser una gran contradicció portar fusell per ajudar la gent.
Va haver-hi un dia que, fent un debat seriós, es va aconseguir un dels grans avenços d'aquest país, que va ser suprimir per sempre més la bestiesa de la mili. Ara, potser tocaria un segon debat sobre si hem de seguir mantenint un exèrcit que no sabem per què serveix, o que fa el que no hauria de fer, i no tant una escridassada per un autocar de militars que de ben segur no sabien ni on eren.
