L'any 77, si vivies a Anglaterra i t'agradaven els còmics i la ciència-ficció, segur que estaves amorrat a algun exemplar de 2000AD. La revista, una mena de resposta al Metal Hurlant francès, salpebrada amb la ràbia del punk-rock naixent, va captar de seguida l'atenció dels joves i, cada setmana, els oferia una versió 5.0 de La taronja mecànica d'Anthony Burgess.
El guionista Pat Mills va ser l'encarregat d'orquestrar aquesta salvatjada. Inspirat per la cultura popular i els blockbusters estiuencs, Mills va anar teixint un artefacte apocalíptic on guspirejaven les aventures d'agents secrets biònics, robots assassins, cowboys que caçaven dinosaures, jugadors d'esports futuristes i guerrers celtes amb destral.
L'aparició del Jutge Dredd, una versió futurista i motoritzada de Harry el Brut, va servir per consolidar la revista. La sèrie, escrita per John Wagner i dibuixada per Carlos Ezquerra, s'ambientava en una distopia postnuclear, on la població malvivia adotzenada en ciutats estat, sotmesa a una burocràcia legislativa i l'ordre policial. L'univers caòtic de Dredd, d'on sorgirien personatges i capçaleres paral·leles, es va convertir en un hit. I ell va acabar protagonitzant films, videojocs i crosovers destarotats.
Abans-d'ahir, 2000AD va celebrar el 40è aniversari. Surt cada dimecres i, si vols, la pots llegir en format digital. Tot i que l'empresa va patir molts canvis de mans, la supervivència del títol contrasta amb la de les nombroses revistes de còmic per a adults nascudes a Catalunya durant la mateixa època. Les nostres no van tenir la mateixa sort. I la seva absència ens continua empobrint.
