Avui comença el judici del cas Palau. Però fa molt temps que per bé i per mal la ciutadania ja ha dictat sentència. És una de les grans injustícies de l'exasperant lentitud del sistema judicial. Avui poca gent recorda que un dels escàndols vinculats a aquesta causa, la de l'hotel del Palau de suposat tràfic d'influències, va acabar amb l'absolució dels acusats. Bé, el jutge va enviar a la presó uns dies Fèlix Millet i Jordi Montull, però el Suprem va revocar la sentència de l'Audiència de Barcelona. Ara serà diferent. Millet i Montull van admetre que s'havien emportat diners, però molts menys dels que diuen la fiscalia i les acusacions. I hi ha el suposat finançament irregular de Convergència. De fet tot plegat hauria anat més de pressa si s'haguessin instruït causes separades. Però no hi va haver unitat de criteri entre els diferents jutges que han portat la causa. Vuit anys han passat des que la policia va entrar a les oficines del Palau de la Música. Però n'han passat quinze des que va arribar un anònim a la Delegació d'Hisenda de Catalunya en què es detallava part del que estava passant. Des de quan? El judici hauria de servir per rescabalar les quantitats estafades. Potser no s'hi serà a temps per imposar les penes adequades. Sempre que hi hagi proves dels delictes. Però no hauria de caldre cap judici ni cap sentència perquè una cosa així no torni a passar. Quants anys d'impunitat van permetre convertir una temptació en un sistema engreixat d'enriquiment? Quants sistemes de control van fallar perquè això fos possible? Estem segurs de què volem ser i en què som avui més eficaços?
