Un poble és una entitat multipersonal amb biografia, currículum i carta de presentació, un poble és una congregació de creients al voltant d'un campanar, d'una plaça i d'un ajuntament, un poble és l'alfa i l'omega de la vida en el paisatge. Els pobles són organismes vius, amb personalitat, idiosincràsia i peculiaritats. Són estructures pensants que es dilueixen en les aigües del temps. Els pobles viuen arrapats a la terra, són tessel·les que van conformant un mosaic. Hi ha pobles de matèries diverses, pobles que treuen el nas darrere d'un turó, que sembla que s'enlairin entre els núvols, pobles enganxats els uns amb els altres, pobles que fan olor de col bullida, d'oli de tractor o de granja de porcs. Pobles que quan vas, ells tornen i que quan tornes, ells van. Els pobles són com cebes, es desenvolupen per capes i, si les peles, ho has de fer amb compte, perquè t'arrisques a quedar-te sense res. Però un poble és bàsicament la gent que hi viu, són estereotips que es perpetuen en el temps, és la dona que mira de reüll des d'una finestra, l'home que passa atrafegat del bar al taller mecànic i del taller mecànic al bar, el vell que espera veure passar una comitiva fúnebre, el policia municipal que mira el món des de sota la visera de la gorra i un parell de nens, d'ulls menuts, que sempre juguen a pilota en l'indret més inesperat. Un poble és l'alcalde, el rector, el metge i l'immigrant que passa de puntetes per la vorera. Un poble és tot això i alguna cosa més i la suma de tots els pobles, i alguna cosa més, conforma una pàtria, una llengua, un esperit que ens sobrevola i que espera de nosaltres el mateix que nosaltres esperem d'ell.
