La geografia i la història mantenen la vida d'un país, cadascuna amb les seves maneres. Mentre la presència geogràfica ens entra directament, tot trepitjant la terra que ens mostra tantes coses reals, la notícia històrica treballa la memòria, el més pretèrit del record llunyà. Harmonitzar notícies, les geogràfiques i les històriques, és un bon propòsit d'informació general. Dit això aterrem a una realitat concreta, la dels antics molins fariners de quan en el marc històric de Catalunya hi havia els remences.

Rosa Lluch i Bramon, historiadora, precisa sobre el nom: «Els remences eren pagesos adscrits i lligats a la terra i també al propietari d'aquesta terra. Eren persones que depenien del seu senyor, al qual havien de fer prestacions de diferent tipus i lligades sempre a aquesta condició servil». Aquestes «prestacions» obligatòries eren sovint terribles i humiliants, i el seu detall no té cabuda en un article breu; eren els «mals usos» que s'havien anat allargant durant tota una època a la Catalunya Vella; els maltractaments varen desembocar en dues guerres dels remences que varen aconseguir el que avui en diríem un bon guany dels drets humans. La mateixa historiadora citada diu que aquella victòria dels remences va ser «la primera reeixida de pagesos medievals europeus». Aquella fita històrica es va dir Sentència Arbitral de Guadalupe, signada per Ferran II de Catalunya i Aragó, l'any 1486.

De l'època d'aquells pagesos es conserven records ben resistents, unes construccions venerables que desafien el pas del temps. Per exemple, els molins fariners. Ens situarem a un lloc ben emblemàtic, a la Garrotxa, que conserva històricament el nom de Francesc de Verntallat, capitost dels remences. I ja a dintre de la comarca ens podem fixar en el poble de Sant Feliu de Pallerols que, entre els seus molts atractius, era plaça forta en molins fariners, alguns d'ells eren del segle XII, i que a la seva època representaven una bona força econòmica. (Alguns molins varen funcionar i rendir fins als primers anys del segle XX, quan les farineres que ja utilizen la força elèctrica desplacen les arcaiques estructures.) Antigament el riu Brugent i les seves rieres de la Fàbrega i de Sant Iscle, varen afavorir la construcció -sempre complicada- dels molins, que varen arribar al número de 17, en el mateix terme municipal. Aquesta xifra ja indica una vitalitat notable del territori; efectivament, a principis del segle XIV aquesta vall tenia 310 masos i masoveries. Una construcció supervivent d'aquella època és el molí de la Conqueta o de can Maurici, que ja apareix documentat l'any 1285 com a propietat del senyor Guillem Galceran de Cartellà.

Quan l'any 2002 es va publicar la monografia de Sant Feliu de Pallerols, a Quaderns de la Revista de Girona, número 98, constava que el molí de la Conqueta era abandonat. Ha passat molta aigua pel riu Brugent i per les seves rieres: heus aquí que actualment el molí està en perfecte funcionament, per a visita turística, després d'una restauració difícil, intel·ligent i fidel, que ha sigut obra d'una estimació molt profunda.

Poder veure i poder escoltar l'acció del rodet de pales, apreciar el moviment de la mola voladera, aprendre la funció del canalot i la tremuja, tot és informació directa i càlida, vivència directa d'uns episodis de geografia, història, economia, vida, pàlpit autèntic d'aquest país.