Se´n recorden, de Perry Mason? Una sèrie televisiva dels anys 50, en la qual el brillant defensor desemmascarava el culpable durant el judici d´un reu innocent? O les notícies sobre els «pentiti» de la màfia (italiana o nord-americana), que pactaven amb el fiscal una confessió a canvi de l´absolució o d´una reducció de pena? És clar que, si anaven a presó, «pagaven» aviat la «traïció». Espanya també està vivint casos de «pentiti», de delacions interessades en els innumerables casos de corrupció. I ara, finalment, també esclaten a Catalunya. Els «grossos», vull dir. Vuit anys després, comença el judici contra Fèlix Millet, Jordi Montull i la seva filla Gemma, per l´espoli del Palau, un cas que, a part d´omplir-los les butxaques, implica també David Osàcar, extresorer de CDC, que cobrava les famoses comissions del 3%. Sí, aquell que va denunciar Maragall en un ple parlamentari el 24 de febrer de 2005, per acusar CiU de cobrar comissions il·legals. I aquí trobem el «pentito»: Montull, abans mà dreta de Millet -ara ni se saluden- ha promès que aquesta setmana «cantarà», explicarà tota la veritat sobre les comissions il·legals que cobrava CiU per l´adjudicació a dit d´obres públiques. «La setmana que ve serà més divertida», va dir Montull dilluns passat, el dia que va començar el judici, després d´una avorrida i densa sessió judicial.
Fins ara fruíem amb els casos de corrupció del PP per tot Espanya. Ara els toca riure a ells. I força, perquè aquí hi ha molts més draps bruts que no es pensen. I fa molts anys que molta gent els coneixia. Benvingut sigui el penedit, si serveix per fer neteja. Però, si us plau, que no sigui només un treure la pols.
